Per Ridao, la ‘fórmula Marín’ permetia que els diputats poguessin utilitzar qualsevol de les llengües cooficials en la introducció a la seva intervenció sempre que es facilités la traducció per escrit del text en castellà a la resta de diputats. Per Ridao, d’aquesta manera el català, el basc i el gallec ‘van perdre la invisibilitat que tenien al Congrés dels Diputats’.
Tot i això, poc després, el 24 de febrer, Marín va demanar la retirada del criteri a l’espera de la finalització dels treballs de la ponència sobre usos lingüístics que va servir per la redacció del Reglament del Congrés. Un cop finalitzats els treballs, ha recordat Ridao ‘no es va obtenir el consens necessari perquè donessin com a resultat una norma de reglamentació que substituís la vigent al 7 de febrer del 2005’.
PSC, incòmode
El PSC té una posició incòmode ja que el PSOE té molt clar que ‘constitucionalment i reglamentàriament, la llengua de la cambra és el castellà’. El portaveu socialista, José Antonio Alonso, es va mostrar així de taxatiu davant la insistència dels periodistes per conèixer si tenien intenció d’obrir la porta a un ús limitat de les llengües cooficials, i va insistir que el castellà ‘és i ha de ser la llengua en què es duu a terme la feina parlamentària’.
