El portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha anunciat aquest dilluns que el seu grup no donarà suport a la llei de la memòria històrica a la cambra baixa i ha assegurat que és ‘el major insult que hi pot haver a la cultura antifeixista’. Tardà ha dit que no donarà ‘legitimitat’ a una llei que ‘no reconeix jurídicament la condició de víctima als represaliats’ i que ‘no anul·la les causes judicials dels tribunals militars i dels tribunals excepcionals’. També ha lamentat que s’equiparin els bàndols republicà i franquista.
Tardà ha recordat que ‘tots els estats que van tenir la desgràcia de patir un passat totalitari, tard o d’hora han acabat fent els deures’ i ha posat com a exemple Alemanya, Itàlia i repúbliques sudamericanes o sudafricanes. En canvi, ha dit que a l’estat espanyol ha existit durant 30 anys ‘un model d’impunitat’ i que aquesta llei ‘consagra aquesta excepcionalitat’.
El dirigent republicà ha assegurat que ERC ‘és on ha de ser’, perquè té ‘el suport de la immensa majoria de les entitats memorialistes del nostre país i de les organitzacions memorialistes de l’estat espanyol’. A més, ha remarcat al govern espanyol que ‘les dignitats no són susceptibles d’estira i arronses, segons la conjuntura’, i ha recordat que la vicepresident del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, es va comprometre el 15 d’octubre del 2004 a anular la causa contra el president Lluís Companys.
Els republicans han remarcat que no votaran a favor de la llei de memòria històrica espanyola perquè ‘no compleix l’expectativa generada amb les víctimes del franquisme’ per Zapatero, tot recordant que ‘el compromís d’una llei de la memòria digna va ser una de les condicions d’ERC per a votar-lo’. A més, ERC considera que ‘no feia falta esperar 30 anys per elaborar una llei que el màxim que diu és que el franquisme va ser il·legítim’.
Així, han demanat que no es faci ‘una llei a mitges’ i ha denunciat que hi ha hagut ‘incompliments en el calendari’ i un ‘cúmul de despropòsits’ en la tramitació. Tardà considera que ‘no anul·lar els judicis franquistes legitima els tribunals de la dictadura’ i si no s’anul·len ‘de facto, s’està donant carta de validesa a la justícia franquista que no va ser tal, sinó que l’únic que va ser és revenja’. A més, considera que l’actual llei ‘condemna a les víctimes a un via crucis judicial individual’ i ha denunciat que equipara el costat franquista i republicà.
La postura de Duran
El portaveu parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit des de Lisboa que, de moment, no existeix ‘cap acord’ tancat amb el PSOE sobre la Llei de la memòria històrica, tot i que el ‘diàleg’ entre les dues formacions ha permès que s’introdueixi al projecte de Llei aspectes com ‘el reconeixement que durant la II República també hi van haver delictes comesos per raó de persecució religiosa i jurats que no eren institucions del Poder Judicial que van executar penes de mort’. Duran ha fet aquestes manifestacions després que el portaveu parlamentari del PSOE, Diego López Garrido, hagi anunciat des del carrer Ferraz el ‘desbloqueig definitiu’ del projecte de Llei gràcies a la ‘sintonia’ que els socialistes han aconseguit amb CiU, PNB, IU-ICV, BNG, CHA i Na-Bai. ‘Jo no he acordat res amb IU, per descomptat, ni tinc res acordat defintivament res amb el PSOE’, ha dit.
