Ridao creu que, amb la decisió del Suprem d’aquest diumenge, es ‘culmina un procés històric iniciat el març del 2003’ amb l’aprovació de la Llei de partits, que creu ‘dubtosa des del punt de vista democràtic i clarament antinacionalista’. De fet, creu que aquesta llei té com a objectiu ‘deixar sense veu, orfe de representació política i institucional, l’esquerra abertzale i una part molt important del poble basc’.
El secretari general d’ERC creu que el TS ha ‘rematat la feina’ i considera que es tracta d’un ‘cas de regressió democràtica en el context del segle XXI i un error polític’, ja que, mentre a curt termini tant PSOE com PP ‘poden treure’n algun rèdit electoral’, a llarg termini ‘l’única cosa que s’aconseguirà és perpetuar i allargar el conflicte i una sortida negociada i dialogada del fenomen de la violència al País Basc’.
Herrera: les il·legalitzacions ‘no porten enlloc’
El secretari general d’ICV, Joan Herrera, ha lamentat la decisió del Tribunal Suprem d’anul·lar les candidatures de Demokrazia 3 Milioi (D3M) i Askatasuna per a les eleccions basques del pròxim 1 de març per considerar que són formacions hereves de les llistes electorals de l’esquerra abertzale radical il·legalitzades anteriorment i de l’entorn d’ETA. Per Herrera, ‘les il·legalitzacions no són la via i no porten enlloc’ i ‘el que cal és que tothom pugui concórrer a les eleccions i dir no clarament a la violència’.
Unió, al costat de la Llei
Per la seva banda, el secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, ha associat l’atemptat d’ETA a Madrid amb la il·legalització de les llistes independentistes, assegurant que amb aquest atemptat, ETA ha començat la seva ‘precampanya electoral’ particular. El número dos d’Unió ha expressat el seu respecte per aquesta decisió judicial, que impedeix el dret a opció política de milers de ciutadans bascos ja que, segons ha assegurat, respon al compliment de la Llei.
