El món no va bé. L’any 2002 l’Organització de les Nacions Unides per l’agricultora i l’alimentació (FAO), va demanar als Estats del Nord que col·laboressin a través dels seus pressupostos per reunir una xifra de 50.000 milions de dòlars per poder construir als països del Sud una “sobirania alimentària”. Els estats van respondre que no ja que tenien uns pressupostos molt ajustats. Doncs al següent any, al 2003 es va gastar una xifra 5 vegades superior amb la guerra d’Iraq.
Existeix un corrent al món massa fort per posar-hi un fre immediat. Es necessita la conscienciació de tothom. L’eufemisme utilitzat per descriure les remeses en defensa dels pressupostos estatals s’anomena “interessos del complex militar industrial”.
Si repassem les dades, l’any 1987 es va superar la despesa simbòlica en defensa d’un bilió de dòlars. Al 1993 va baixar fins als 750.000.000.00 dòlars. Però al 2004 tornà a assolir el bilió de dòlars. Un any després ja eren 1,050 bilions de dòlars l’any passat ja era 1,100 bilions de dòlars. Això es tradueix que la despesa mundial en armament ha augmentat un 37% en els últims deu anys, segons l’informe anual de l’Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm (SIPRI).
La tendència no canviarà si els països que més gasten segueixen en guerra. El SIPRI posa de manifest que EEUU i Europa són qui més venen armes al pròxim orient. També diu que les economies creixents de la Xina i de la Índia són un altre factor clau per entendre el creixement de la despesa militar.
L’institut suec informa que els cinc països del Consell de Seguretat de l’ONU (EUA, Rússia, França, Regne Unit i Xina) acumulen 26.000 caps nuclears i, tot i la seva reducció, tenen plans per modernitzar aquests arsenals i mantenir-los més enllà del 2050.
