Dijous, 23 de setembre de 2021 - Edició 1155
La República

Eleccions a Andalusia: Santiago y cierra España!

Segons l’Electrograph, que ha elaborat una enquesta d’enquestes a partir dels sondejos reals publicats, Susana Díaz guanyaria la batalla electoral de forma pírrica en les eleccions que se celebren avui, amb un 35,4% dels vots. La candidata del PSOE obtindria la victòria que buscava convocant eleccions anticipades, però seguiria depenent d’una altra formació per formar govern, que difícilment podria ser IU.

Redacció
Redacció 22/03/2015

Aquest diumenge, tothom estarà pendent dels resultats que es produeixin a Andalusia. Aquesta serà la primera comunitat que veurà com es desenvolupa l’escenari post electoral amb la presència de partits nous que ajudin a perpetuar la famosa “casta”. Segons L’Electrograph, el PSOE obtindria el 35,4% dels vots, el PP patiria una enorme davallada respecte l’anterior convocatòria i es quedaria en el 26,4%. Podemos aconseguiria el 15,6% dels vots i Ciudadanos el 9,9%. Izquierda Unida entraria de forma gairebé testimonial (6,8%), i el Partido Andalucista (2,2%) i UPyD (2,0%) es quedarien fora.

Podemos i Ciudadanos recullen els vots del PP

Sembla impossible però és cert. El 2012 el PP va obtenir 50 escons, el que va suposar el vot d’un 40,66% de la població. El PSOE 47, amb un 39,52%. Mentre el PSOE només perdria uns quatre punts, sempre segons l’Electrograph, el PP es deixaria gairebé quinze punts que es repartirien entre PP i Ciudadanos, els dos partits que creixeran a costa seva. IU, com a Catalunya ICV, perdria la meitat de la representació.

Rosa Díaz surt perdent

La cap de files d’UPyD, que fa uns anys s’erigia com el flagell del govern de torn al Congrés dels Diputats, va rebre fa uns anys un primer oferiment de la formació d’Albert Rivera per fusionar o, si més no, anar en coalició donada la proximitat ideològica i d’objectius polítics. En aquell moment, Rosa Díez no en va voler ni sentir a parlar, des del seu núvol.

El temps passa i la que va arribar a desbancar Duran i Lleida com a polític més ben valorat, va començar a perdre frescor després de tocar el clímax amb unes enquestes que presentaven UPyD i IU amb una sobrerepresentació insòlita que oscil·lava entre els 60 i els 80 diputats per cadascun dels dos partits. El Podemos de Pablo Iglesias va encendre l’aspirador i va començar a cruspir-se diputats d’arreu. Aquí va caure Izquierda Unida, la força a qui històricament li hauria pertocat fer el discurs que avui ha assumit Podemos. La corrupció i la poltronització han anat deixant aquest partit ben lluny del que hauria estat en temps de la República.

Però Pablo Iglesias va llençar l’atac en aquesta carrera de fons (entenent que l’objectiu principal era la presidència d’Espanya) encara massa aviat. La maquinària de l’Estat, a la que ja li anava bé que Podemos minvés al PSOE, a UPyD i a IU, va començar a intranquil·litzar-se en veure que el PP també resultava afectat. Aquí és on entra Albert Rivera, que llença el seu atac el darrer i es transforma en l’altre partit regenerador que pot esdevenir alternativa, deixant en l’oblit tant IU com UPyD. Malgrat això, l’any passat Albert Rivera encara té un darrer gest per la formació de Rosa Díez, ara ja en decadència, que no és capaç de valorar i també rebutja. És la seva sentència definitiva.

Perdre la virginitat

Susana Díaz sortirà guanyant, però no amb majoria absoluta. La possibilitat de tornar a pactar amb IU és pràcticament impossible, tant matemàticament com èticament. La presidenta de la Junta de Andalucía va trencar el govern amb aquesta formació com a pretext per convocar les eleccions de forma anticipada. Així, només podrà tornar a governar de manera estable si obté el suport d’algun de la resta de partits amb els quals puguin sumar.

Serà Podemos? La formació anticasta ha estat predicant un discurs que buscava transformar-los en l’alternativa a PP i PSOE. Per contra, les lloances a la família Botín, a la Guardia Civil, l’exèrcit i l’impuls que van rebre de l’occit Lara, fa pensar que podrien buscar l’aliança amb Díaz sense masses escrúpols.

Serà Ciudadanos? A priori, la formació que lidera Albert Rivera ha venut regeneració i no ruptura. Això els ha facilitat una capacitat d’exercir de partit frontissa que no té Podemos. Rivera ha traçat una estratègia més hàbil i pot vendre cara la seva col·laboració tant amb PSOE com PP. Seguirà perpetuant un PSOE que duu 40 anys al poder?

Susana Díaz haurà de pensar bé com gestionar la patata calenta amb què es trobarà demà quan, presumiblement, surti com a llista guanyadora. Si pacta amb Podemos, podrà contribuir a desactivar a nivell d’Espanya el discurs rupturista de Pablo Iglesias. En el cas de Ciudadanos la cosa serà més complicada. A la candidata del PSOE li quedarà sempre una darrera opció, l’opció “Santiago y cierra España”: el pacte PSOE-PP. Fa molts mesos que corre el rumor de forma soterrada als cercles polítics del més alt nivell, que l’opció preferida tant per PSOE com PP seria el pacte entre aquestes dues formacions, per evitar l’avenç de les noves formacions, però també per aturar el procés català.