En deu fulls i set escrits, un per cada part personada, el Tribunal Constitucional respon al recurs de súplica del Parlament i la Generalitat que demanava a l’alt tribunal que es declarés incompetent per sentenciar sobre l’Estatut perquè quatre dels seus membres tenien el mandat caducat i havia de ser un tribunal renovat el que prengués les decisions.
Els onze magistrats, en aquest cas Pablo Pérez-Tremps va poder participar del debat, argumenten que els encarregats de renovar-los, Congrés i Senat ‘no han complert amb el deure que la Constitució els imposa, el que no és de cap manera imputable a aquest tribunal ni als seus membres, ni pot afectar al deure institucional del Tribunal d’exercir la jurisdicció que té atribuïda ni la continuïtat d’aquest exercici’.
Per aquest motiu, el tribunal diu que ‘l’anàlisi crític del recurs sobre la situació de pròrroga dels magistrats s’equivoca de destinatari’, fent referència a que la culpa que tinguin el mandat caducat i no s’hagin designat els seus successors és del poder polític i no del judicial.
Recusacions si s’ha perdut la imparcialitat
Pel que fa a l’al·legació que el tribunal havia perdut l”apariència d’imparcialitat’, els magistrats creuen que ‘s’ha de rebutjar qualsevol propòsit de fer valer circumstàncies que, perquè tinguessin incidència en la composició del tribunal, haurien de vincular-se en temps i forma, als seus membres individualment considerats, a través de la recusació’.El tribunal conclou que ‘la continuïtat de l’exercici de la jurisdicció d’aquest tribunal no és qüestionable’. Per últim, els magistrats resolen que el fet que l’Estatut hagi passat per un referèndum ‘no pot tenir cap incidència’ en la competència del Tribunal.
Zapata creu que Casas no hauria de seguir
La resolució té un vot particular del magistrat Jorge Rodríguez-Zapata que està d’acord en què el tribunal és competent per dictar una sentència ja que són les ‘dues cambres de les nostres corts generales les que incompleixen les seves obligacions constitucionals’ de renovar-los. El vot ve motivat perquè considera que en el cas dels magistrats estan emparats en la reforma de la Llei del poder judicial que va establir que els membres dels tribunal havien de seguir al càrrec tot i que expirés el seu mandat fins que fossin escollits els seus substituts i rellevats.
Zapata opina que no succeeix el mateix en el cas de la presidenta, María Emilia Casas, ja que havia estat escollida ‘sota l’imperi d’una norma anterior, que no preveia un automatisme en la pròrroga del seu mandat, sense el concurs oblidat del ple’ del Tribunal Constitucional. Per aquest cas concret, assegura Zapata, ‘és d’aplicabilitat el cànon de jutge ordinari que invoca la Generalitat.
