Les cinc recusacions presentades pel govern espanyol –dues- i pel PP- tres- en el marc del recurs del PP contra la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, que prorroga el mandat de la presidenta Maria Emília Casas, posa en escac el màxim òrgan jurisdiccional espanyol. Les reunions sobre les recusacions s’han pogut celebrar un cop el ple ha trobat una fórmula per evitar quedar bloquejat, que consisteix en què els cinc magistrats recusats participin en els debats i per tant, que el Ple estigui compost de 10 membres –tots menys la presidenta Maria Emília Casas i el vicepresident Guillermo Jiménez, que han decidir no participar-hi- i disposi de suficient quòrum com per adoptar una decisió en ferm.
L’executiu espanyol va basar les seves recusacions en el fet que els dos magistrats conservadors van enviar a la presidenta una carta on es posicionaven en contra de la reforma abans d’iniciar les deliberacions, mentre que les del PP addueix també que els tres magistrats progressistes estan ‘contaminats’ perquè van expressar el seu criteri sobre la reforma en la reunió que van amb la presidenta del TC, Maria Emilia Casas, abans d’iniciar els debats.
El fet que la presidenta i el vicepresident decidissin abstenir-se en les votacions, i que les parts haguessin recusats cinc dels 10 membres que quedaven al ple, havia situat el TC en un carreró sense sortida en què no es podia posicionar sobre la seva pròpia reforma, perquè normalment els magistrats recusats no participen en les deliberacions sobre la seva pròpia recusació. En aquest cas, però, el president en funcions Vicente Conde ha proposat que els magistrats recusats puguin participar del debat, i d’aquesta manera el ple pugui adoptar decisions.
Tot plegat forma part de la pugna que PP i govern espanyol mantenen al sí de la més alta instància judicial espanyola. Si els magistrats conservadors s’imposen i aconsegueixen apartar Casas de la presidència, el sector progressista quedarà en minoria, i el TC podrà anar dinamitant, una a una, totes les lleis de la legislatura contra les que el PP ha presentat recurs, com per exemple, l’Estatut, la Llei d’igualtat, o els matrimonis homosexuals.
“tot el possible” per modificar la sentència del TC sobre la llibreria Europa
Per altra banda, el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, ha assegurat aquest dimecres que el govern espanyol farà tot el possible per modificar la sentència del TC que condemna el propietari de la llibreria Europa de Barcelona per apologia del genocidi, però no per negar-lo. ‘Veurem com respectant l’estat de dret aquesta sentència pot ser objecte de modificació’, ha dit, perquè ‘el Govern espanyol mai permetrà que l’estat sigui un centre de proliferació del nazisme’.
Moratinos ha fet aquestes manifestacions en referència a una sentència recent del Tribunal Constitucional que condemna el propietari de la Llibreria Europa de Barcelona per un delicte d’apologia de l’holocaust jueu, però diu que la negació de l’extermini no és delicte. El Tribunal resolia d’aquesta manera el recurs interposat contra la sentència de l’Audiència de Barcelona de 1999 que va anular la sentència de cinc anys de presó que un altre jutjat havia imposat el 1996 contra el propietari Pedro Varela per apologia del genocidi.
Durant el mateix acte, el Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, ha recordat que el 1995 les Corts espanyoles van aprovar un nou Codi Penal que condemnava l’antisemitisme. Múgica també s’ha posicionat a favor dels mètodes antiterroristes d’Israel, un país que segons ha assegurat dóna al món ‘una lliçó que en la lluita contra el terrorisme cal ser implacable’ i que, d’aquesta manera, es defensa ‘el valor de la llibertat’.
