Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

El Síndic proposa posar càmeres de videovigilància en centres penitenciaris per controlar els suposats maltractaments

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha presentat al Parlament l’informe ‘Estudi comparatiu dels sistemes penitenciaris europeus i català’ on fa una diagnosi de la realitat penitenciària a Catalunya, a partir de les inspeccions que es fan des de l’oficina del Síndic i de les queixes i denúncies que reben. Aquesta informació també l’ha comparat amb altres sistemes penals de països d’Europa i Canadà, i un cop detectats els problemes s’han elaborat diverses conclusions. Entre les principals destaca la demanda per potenciar les penes alternatives a la presó per desmassificar els centres i afavorir la rehabilitació, així com instal·lar sistema de videovigilància a les presons, en les zones d’escorcoll, als mòduls d’ingressos i als de sancionats, entre altres, de cara a controlar els suposats casos de maltractaments a interns.

Redacció
Redacció 14/11/2007

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha explicat que estan a favor de posar videovigilància en totes aquelles dependències on es portin persones que estiguin privades de llibertats, i que, respectant el dret a la privacitat, s’utilitzin aquestes imatges sempre i quan una autoritat competent, sobretot judicial, les reclami. Pel Síndic les càmeres s’han de posar davant l’increment del nombre de queixes d’interns per presumptes maltractaments, i aquestes han d’estar en zones d’escorcoll, als mòduls d’ingressos, de sancionats, de règim tancat i de salut mental.

Pel Síndic d’aquesta manera es permetria a l’Administració supervisar i autocontrolar aquelles actuacions on els drets fonamentals dels interns es poden veure fàcilment vulnerats, a més de contribuir eficaçment a fer més transparents les actuacions dels funcionaris que hi treballen perquè les imatges actuen de suport en la legalitat de la seva actuació.

Aquesta no ha estat l’única recomanació de l’estudi que aposta per impulsar l’aplicació de mesures penals alternatives a les penes de presó, ja que d’aquesta forma es combatria la massificació dels centres. Segons Ribó, les penes de presó haurien d’estar pensades per a delictes greus, i intentar buscar alternatives, com multes, treballs en benefici de la comunitat o mediació entre agressor i víctima, per aquells delictes castigats al Codi Penal amb una condemna no superior als cinc anys.

Les dades recollides a l’estudi indiquen que la legislació penal, que és d’àmbit estatal, podria anar molt més lluny pel que fa a l’aplicació de penes alternatives, ja que nombrosos estats d’Europa preveuen altres possibilitats a més de les penes de multa i el treball en benefici de la comunitat, com ara la mediació, la reparació, la conciliació víctima-delinqüent i la llibertat a prova o vigilada. Per Ribó la potenciació d’aquestes mesures alternatives passa per una dotació més gran de recursos humans i materials, però també cal la implicació de totes les administracions que han d’oferir places, ja sigui en els seus serveis o en entitats privades col·laboradores, per ubicar la persona que ha de complir la condemna.

Segons l’estudi aquestes mesures alternatives tenen un cost econòmic 10 vegades inferior que el cost diari d’una persona en un centre penitenciari, que és de 68 euros. Durant els darrers anys Catalunya i l’estat espanyol han arribat a tenir la taxa penitenciària més elevada de tota la seva història, 126 i 143 reclusos, respectivament, per cada 100.000 habitants (any 2006). Aquesta taxa continua creixent a Catalunya i a la resta de l’estat, i així al juny de 2007 va pujar fins a 132 a Catalunya i al conjunt de l’estat es va situar en 146. L’elevada població existent ha provocat que es tinguin altes mitjanes d’ocupació dels centres, amb 113 i 114 interns per cada 100 places, i entre 4 i 6 interns en cel·les de 10 metres quadrats.

Ribó ha recordat que les taxes d’augment de delinqüència a Catalunya són de les més baixes de tota Europa tot i que paradoxalment les taxes de gent a les presons són de les més altes. L’informe acusa a la legislació penal i el seu enduriment, sobretot l’any 2003, d’aquesta massificació ja que fa allargar l’estada de les persones a la presó. En aquest sentit es recorda que segons el Codi Penal del 1995 hi ha condemnes de 20 anys que es compleixen íntegrament, tot i que ‘una condemna llarga no ajuda a la rehabilitació’.

El Síndic ha insistit en què és conscient que els problemes que presenta el sistema penitenciari català no es resolen únicament mitjançant noves estructures penitenciàries, sinó amb reformes legislatives profundes, que corresponen a l’àmbit estatal, que potenciïn alternatives clares i eficaces a l’ús de la pena de presó i dotant els centres dels recursos personals necessaris que els permetin complir els objectius constitucionals. Tot i això ha fet diverses propostes com potenciar la formació ocupacional dins dels centres, amb l’anàlisi prèvia de les necessitats del mercat de treball, per aconseguir facilitar la incorporació dels penats en el mercat laboral un cop assolida la llibertat.

A més recorda que el personal tant de seguretat com de rehabilitació continua sent insuficient per a l’elevada població penitenciària existent. Per tant, s’hauria de fer un major esforç de dotació de mitjans personals de rehabilitació, com ara psicòlegs, criminòlegs, pedagogs, educadors, mestres, treballadors socials i monitors d’activitats formatives i laborals. Per Ribó un problema més greu que la falta de mitjans rehabilitadors és l’orientació d’aquest personal cap a tasques bàsicament administratives, derivades dels requeriments del mateix sistema jurídic-penal. En aquest sentit, s’hauria de fer un esforç important per reorientar les activitats d’aquests professionals.

L’informe també reclama l’accés a la llibertat condicional quan es compleixin les 2/3 parts de la condemna, així com l’accés a l’avançament en casos excepcionals quan es compleixi la meitat de la condemna, subjecte a les condicions que legalment s’estableixin. Igualment cal eliminar aquelles condicions fixades per l’Administració que estableixen períodes suplementaris per elevar la llibertat condicional, no establertes en el Codi penal.

El Síndic també recorda que les dades estadístiques que el 80% de la criminalitat a l’estat espanyol està relacionada amb la droga. Cal plantejar-se solucions que no parteixin de la presó com a única solució exclusiva al problema, i les administracions haurien d’articular recursos, no només penitenciaris, que permetin ser alternatives eficaces en el tractament de la drogoaddicció i en la rehabilitació del toxicòman. Ribó recorda que a Europa és té en compte el principi de proporcionalitat en l’aplicació del tipus penal de tràfic de drogues en què estiguin previstes diferents modalitats de conducta: traficant a gran escala, traficant per satisfer la seva addicció, eentre altres. Actualment només es fa una distinció entre les substàncies, si causen un greu perjudici a la salut o no.