La modificació de l’article 135 de la Constitució ha superat l’últim escull a les Corts sense cap modificació en una sessió on no hi ha hagut sorpreses. Com va passar divendres passat al Congrés dels Diputats, les dues grans forces espanyoles han comptat amb els vots dels representants del PSC i d’UPN, mentre que la majoria dels partits petits han expressat el seu ‘rebuig absolut’ a la forma i el fons de la modificació. El president espanyol no ha assistit a la sessió perquè ha man tingut la tradicional audiència dels dimecres amb el rei, i la seva absència ha precipitat la del líder del PP, Mariano Rajoy, que tampoc s’ha desplaçat a la cambra alta.
En el transcurs de les votacions les dues forces espanyoles han rebutjat totes i cadascuna de les 22 esmenes que els grups minoritaris havien pogut sotmetre a votació. També les dues d’ICV que havien superat el sedàs de la Mesa i que pretenien que la reforma se sotmetés a referèndum, així com les de CiU que reclamaven el concert econòmic per a Catalunya. Altres, com les d’ERC i del PNB que reclamaven el dret a l’autodeterminació, ni tan sols s’han pogut votar perquè la Mesa del Senat les va vetar.
15 dies per reclamar referèndum
Els grups que volen sol·licitar un referèndum disposen ara de 15 dies per aconseguir les 26 signatures (10% de la cambra) necessàries perquè prosperi. Si no se’n surten, la reforma es publicarà al BOE.
PSOE i PP diuen que la reforma no lamina l’autogovern
Els portaveus del PSOE i del PP ha utilitzat arguments semblants des de la tribuna d’oradors. Pío García Escudero (PP), ha assegurat que aquesta és una reforma ‘oportuna’ que contribueix a l’estabilització de l’Estat i que demostra que els dos principals partits espanyols han sabut ‘prendre la iniciativa’ i superar diferències. Segons Escudero, la reforma no retalla l’autonomia financera de cap territori, sinó que estableix un criteri que beneficia ‘el principi d’igualtat de tots els espanyols’. ‘Quan existeixen dificultats els vincles de la solidaritat s’han d’estrènyer, i això és el que fa aquesta reforma’, ha dit.
Escudero ha afirmat que aquesta no és una reforma ‘imposada’ sinó que ‘des del primer moment ha estat oberta al conjunt de les forces polítiques’, però ha celebrat el consens assolit entre les dues principals formacions. Sense citar-lo directament, també ha recordat que portaveus com Duran i Lleida havien demanat insistentment aquest consens per sortir de la crisi, un fet, ha apuntat, que fa que ara no s’entenguin algunes de les crítiques rebudes.
El PSOE nega que la reforma suposi un ‘xoc territorial’
La portaveu del PSOE al Senat, Carmela Silva, ha demanat als grups petits que ‘estiguin a l’alçada de les circumstàncies’ i donin suport a una reforma ‘imprescindible’ per als ‘interessos d’Espanya’. Segons Silva, la modificació de la Constitució ‘no limita l’autonomia financera’ de les CCAA i els ajuntaments, perquè aquesta és una ‘decisió històrica’ que ‘pren tot el país per a tothom’, de manera que ‘no es produeix cap xoc territorial ni es debilita ningú’.
En aquest sentit, ha assegurat que ara ‘no toca’ obrir un debat territorial i sí parlar de com es planta cara a una situació econòmica ‘molt complexa’. ‘No s’altera la capacitat econòmica de Catalunya, Galícia i País Basc”, ha dit, sinó el contrari, ‘es garanteix des de l’amor al nostre país’. També ha negat l’oportunitat de sotmetre la reforma a referèndum. ‘Amb la situació actual seria totalment contraproduent perquè endarreriria el procés, ens portaria a terminis perillosos i faria créixer la incertesa’ en un moment en què cal llançar ‘un missatge de confiança en la solvència de l’economia’.
El PSC vota ‘sí’ malgrat que hagués preferit ‘un acord més ampli’
El senador i president del PSC, Isidre Molas, ha defensat la reforma i ha qualificat ‘d’exagerades’ les crítiques dels qui afirmen que és una modificació ‘antisocial’, malgrat que ha advertit el PSOE i el PP que hagués estat desitja ble un major consens. Segons ha assegurat, aquesta és una reforma ‘de sentit comú’ motivada per qüestions de ‘credibilitat’ de l’Estat al Món que no té res a veure amb les competències de Catalunya, Galícia i Euskadi i sí amb la qualitat de vida dels ciutadans. ‘Hem de fugir com sigui de l’enfonsament de l’euro i del rescat, i això es fa en favor dels ciutadans de Catalunya, de l’Estat i d’Europa’, ha dit.
En tot cas ha admès que a ell li hagués agradat ‘un acord més ampli’ i ha demanat a totes les formacions que facin un un ‘esforç’ per refer els lligams que s’han trencat en aquest procés i ‘no es tiri per la borda el consens constitucional’, perquè ‘aquesta és la nostra força i una base important de la nostra credibilitat’.
Els grups exclosos no voten
Tal com va passar al Congrés la reforma no ha comptat amb els vots de CiU, PNB, ERC, ICV i BNG, que no han premut el botó com a mostra de rebuig. Com van fer al Congrés, ERC i BNG han marxat de l’Hemicicle, mentre que CiU, ICV i PNB s’han quedat però no han votat. CC i Foro Astúries han votat ‘no’.
CiU adverteix que PSOE i PP volen recentralitzar l’Estat
El portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana, ha recordat que aquesta reforma s’ha fet en menys de 15 dies i s’ha aprovat sense el consens de 1978. ‘Ens han demanat que ens afegim a l’acord sense condicions’, ha dit, i ‘no estem d’acord ni amb la forma ni en el fons de la reforma i per aquest motiu no votarem’. Vilajoana també ha assegurat que l’acord limita l’autonomia financera de les CCAA i ha recordat a les dues grans formacions espanyoles no sumarien prou escons com per aprovar la reforma a Catalunya.
En aquest sentit, ha destacat un article del ‘pare’ de la Constitució Miquel Roca i Junyent a La Vanguardia que apunta que PSOE i PP estan aprofitant la reforma de la Constitució per ‘recentralitzar’ l’Estat i per ‘tancar el parèntesi que havia obert la Constitució del 78’. Actuacions com aquesta, ha dit, fan que Catalunya se senti ‘cada vegada més lluny’. A més, Vilajoana ha recordat que malgrat l’acord del Congrés, la reforma no ha aconseguit calmar els mercats i el diferencial del deute, que continua creixent.
ERC diu que cal preparar-se per ‘saltar el mur de la Constitució’
El senador d’ERC Miquel Bofill ha estat una de les veus més dures en aquest debat. Bofill ha afirmat que Catalunya ‘ha estat marginada’ i ‘no se sent representada’ en aquesta reforma constitucional ‘poc democràtica i antisocial’. ‘Ens hem de preparar per saltar el mur de la Constitució’, ha dit. Segons Bofill, la reforma limita l’autogovern de Catalunya i no té en compte, per exemple, la necessitat d’equilibrar el dèficit fiscal. El senador d’ERC també ha qualificat ‘d’escàndol’ que PP i PSOE hagin ‘furtat als ciutadans el seu dret a la participació’ i ha anunciat que la seva formació impulsarà la recollida de signatures entre els senadors per aconseguir els 26 vots que calen per demanar referèndum.
Bofill ha mantingut una picabaralla amb el president del Senat, Javier Rojo, perquè ha iniciat la seva intervenció en català i no ha canviat de llengua immediatament, com és costum a la cambra alta. Rojo li ha cridat l’atenció i li ha destacat que els treballadors del Congrés que recullen acta de la sessió ‘no estaven prenent nota’ i els senadors ‘no estaven parant atenció’ perquè feia la seva intervenció en català. El senador d’ERC li ha demanat que descomptés del seu temps aquesta interrupció -cosa que Rojo no ha fet-, i ha continuat en castellà fins al final del discurs, que ha culminat amb un ‘visca Catalunya lliure’.
ICV denuncia que PSOE i PP utilitzen la crisi per ‘recentralitzar’ l’Estat
El senador d’ICV Joan Saura ha criticat durament una reforma ‘regressiva i antidemocràtica’ que ‘trenca l’esperit del pacte constitucional’ i ha recordat que ‘milers i milers’ de ciutadans catalans se senten cada vegada més allunyats de la Constitució. ‘I jo sóc un dells’, ha afirmat. L’exconseller ha posat en dubte la utilitat de la modificació per calmar els mercats, i ha denunciat l’esperit ‘recentralitzador’ de les dues principals formacions espanyoles. ‘La crisi s’està convertint en una excusa per recentralitzar l’Estat’, ha dit, ‘un fet que se suma a la centrifugació del dèficit públic’.
Saura també ha recordat que la negativa del PSOE i del PP de sotmetre la reforma a referèndum arriba en un moment en què el moviment 15-M reclama més participació democràtica. ‘Ens diuen que no hi ha temps, però fonamentalment el que no hi ha és voluntat de fer un debat d’aquestes característiques’, ha denunciat.
