Un dels principals objectius de l’acte de dimecres passat a favor del corredor mediterrani era fer pressió sobre el govern espanyol per tal que aposti de manera real per connectar l’Estat espanyol amb Europa a través del corredor mediterrani. El secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, explicava a directe!cat l’oportunitat de reunir tot el conjunt de personalitats a favor de l’eix mediterrani justament ara, ja que en aquests moments la Unió Europea està revisant la xarxa de vies que seran considerades prioritàries en els propers anys i cal que el govern espanyol demani que s’hi inclogui el corredor mediterrani. Amorós assegura que el ministre espanyol de Foment, José Blanco, s’hi ha compromès, però falta que l’Estat espanyol faci el pas d’incloure’l efectivament
Aquesta és una de les diferències substancials entre el corredor mediterrani i la Travessia Central pel Pirineu, i és que com bé s’encarrega de recordar el president aragonès l’opció del Pirineu ja va ser inclosa a petició del govern de José María Aznar dins de la xarxa prioritària europea fa ara ja set anys. Tot i això, Iglesias, que a part de president d’Aragó és secretari d’organització del PSOE, defensa que el seu objectiu és ‘obrir una connexió nova pel Pirineu i no estem en contra d’altres’.
O l’un o l’altre
No és del mateix parer l’eurodiputat d’ERC, Oriol Junqueras, que considera que tard o d’hora l’executiu espanyol s’haurà de decidir per impulsar un o altre projecte. És per això que critica que després d’haver escenificat el seu suport pel corredor mediterrani ara els mateixos eurodiputats donin suport també a la TCP. Exposa que tothom sap que per motius d’inversió, mediambientals i de connexió amb els ports és millor l’opció del corredor però recorda que ja des de l’any 2002 el govern espanyol va apostar pels Pirineus i no pel corredor mediterrani. En aquest sentit troba simptomàtic que el ministeri de Foment espanyol organitzés abans de l’estiu una trobada entre els ministres de Transports de la UE per parlar justament d’aquest assumpte i que el lloc escollit fos justament Saragossa. I conclou: ‘Estem davant del clàssic joc socialista de quedar bé amb tothom i fer-ho tot malament’.
