La votació final ha posat de manifest de nou la unitat de les dues principals forces espanyoles en aquesta qüestió. El text de CiU reclamava al govern espanyol que ‘d’acord a les disposicions relatives al règim lingüístic de la UE i al seu compromís de respectar la diversitat lingüística i cultural i els drets dels ciutadans… aprofités les reformes normatives que es duran a terme al Tractat de la UE i al Reglament amb motiu de l’adhesió de Croàcia a la UE per aconseguir que el català disposi de l’estatus de llengua oficial de les institucions de la Unió’.
És el mateix text que quatre eurodiputats catalans -inclosa la del PSC Maria Badia- van impulsar per instar el govern espanyol a moure fitxa en aquesta qüestió. Els parlamentaris catalans creuen que l’adhesió de Croàcia és una oportunitat d’or que obre vies al català i sostenen a més que la mesura no tindria cost per a les institucions europees perquè la majoria dels traductors espanyols a la cambra europea són catalanoparlants.
Els socialistes catalans han presentat una esmena al text que ha estat rebutjada per tèbia per la Federació. En concret proposaven que la resolució instés el govern espanyol a aprofitar les reformes per ‘aconseguir que les llengües cooficials disposin d’un major reconeixement de les institucions de la UE’ i per ‘facilitar que els ciutadans espanyols puguin relacionar-se amb aquestes institucions en qualsevol d’aquestes llengües cooficials’.
El portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida ha lamentat que el PSC no hagi estat capaç de votar al Congrés el mateix que ‘diu i accepta’ a Catalunya o Europa respecte al català. Segons Duran, l’esmena del PSC estava redactada en termes ‘indeterminats i imprecisos’ fet que ha impossibilitat que la Federació l’acceptés.
