Manca d’ètica, manca de regeneració democràtica
Tots els partits han practicat alguna vegada el transvasament de candidats per acabar d’omplir llistes en d’altres poblacions a les quals potser no hi han posat mai els peus. Si aquesta pràctica ja és de dubtosa reputació, la situació esdevé un frau quan es munten llistes a partir de gent forània. Si el partit no té cap arrelament al poble, o l’ha perdut, no es pot presentar, i no passa res. El PSC però, ha optat aquesta vegada per utilitzar el recurs de les candidatures fantasma, tal i com fa el seu partit germà, el PP. Així, es calcula que, enguany, una cinquena part de les llistes socialistes per aquestes municipals seran fantasma.
El cas Aroa Arauzo: de càrrec de confiança a l’Ajuntament de Badalona, a cap de llista fantasma d’Ogassa
Arauzo era un dels múltiples càrrecs de confiança en la darrera legislatura capitanejada pel PSC a l’Ajuntament de Badalona. Jove valor del municipi, tertuliana a Ràdio Badalona conjuntament amb joves d’altres partits on comentava l’actualitat de la ciutat, implicada en les joventuts a nivell de Catalunya, fou també una de les ideòlogues de la nefasta campanya del súper Montilla (“l’increïble home normal”). Amb aquesta trajectòria, la badalonina esdevé secretària de participació i qualitat democràtica del PSC i, de cop, apareix com a cap de llista al poble ripollenc d’Ogassa.
Aroa Arauzo no ha tingut, de sobte, cap revelació que l’hagi fet marxar de la gran ciutat. De fet, desconeixem ni si tant sols ha estat mai a Ogassa. El fet és que hi apareix com a cap de llista, per poder dir que el PSC hi ha presentat candidatura, però ella viu i resideix a Badalona i fa campanya pel candidat en aquesta ciutat, Jordi Serra. Es dóna el fet però que ella és secretària de “participació i qualitat democràtica”. Aquesta és, doncs, la política de qualitat democràtica del PSC: inventar-se candidats per omplir i cometre aquest frau democràtic legal. I si per casualitat sortís escollida? Se n’aniria a Ogassa a viure i a fer de regidora?
Les excuses del PSC i del PP
Els arguments que donen tant PSC com PP són de traca i mocador. Posats a triar, però, els del PP són més originals i divertits. La presidenta popular catalana, Alícia Sánchez-Camacho, ha reiterat una vegada i una altra que aquesta vegada estan tenint moltes dificultats per confeccionar llistes per la por que el sobiranisme infon als pobles. Segons ella, els candidats que desitgen presentar-se per PP a tots aquests pobles on els han hagut de substituir per candidats fantasma, tenen molta por dels seus conciutadans, per espanyolistes.
A can PSC, l’argument que es dóna és de baix perfil. La cúpula que lidera Miquel Iceta defensa que el partit té l’obligació de presentar candidatures de progrés. De candidatures de progrés, en la majoria de municipis on es presenten segurament ja n'hi ha, el que passa que no són del seu partit.
La solució, regular la llei
Per acabar amb aquesta estafa democràtica només podem fer dues coses: la primera és assolir la independència per acabar amb aquestes dinàmiques fraudulentes importades de la tradició corrupta del regne d’Espanya; i, l’altra, regular la llei per tal que les persones que es presentin a llistes en un municipi, hi estiguin com a mínim empadronades.
