Per a seguir explicant el procés en què es basa un tractament de fecundació in vitro, és interessant primer sentar les bases del que és el desenvolupament embrionari inicial en humans. Les condicions en què es troba un embrió de forma fisiològica serveixen de base per a establir les condicions de cultiu en què es trobaran els embrions al laboratori, en el nostre intent per a optimitzar-les assimilant-les el màxim possible a les que es donen de forma natural.
El procés embrionari s’inicia en el moment en què arriben als voltants de l’òvul uns centenars d’espermatozoides que han recorregut les Trompes de Fal·lopi i un d’ells aconsegueix, després de penetrar les cobertes oocitàries i la capa protèica que envolta l’òvul, fecundar-lo. En aquell moment s’inicien els processos pels quals l’òvul evita que més d’un espermatozoide entri al seu interior.
Un cop produïda la fecundació, s’inicia el procés de descompactació del material genètic contingut a l’espermatozoide, que es troba especialment protegit donat que es tracta d’un gàmeta que presenta mobilitat. Aquest material genètic se sincronitzarà amb el que conté l’oòcit, formant-se el que anomenem zigot.
La primera divisió cel·lular es donarà a l’endemà. El zigot hauria de dividir-se per la meitat, formant un embrió amb dues cèl·lules d’igual volum. A partir d’aquí les divisions s’anirien succeïnt, augmentant teòricament el nombre de cèl·lules de manera exponencial (2n), tot i que aquesta afirmació no és exacte perquè no existeix una sincronia perfecte entre les divisions.
La espècie humana és una de les que presenta un menor ritme de divisió de tots els mamífers: el dia després de la fecundació, l’embrió es trobaria en estadi de dues cèl·lules, al segon dia a quatre, el tercer dia a vuit i així successivament fins que entre el cinquè i el sisè dia estaria format ja per uns pocs centenars de cèl·lules. En aquest estadi, l’embrió s’anomena blastocist i presenta tres parts diferenciades (veure imatge): una cavitat plena de líquid (blastocel), i dues capes cel·lulars: una externa i laxe (trofectoderm) i un grup de cèl·lules més compacte situat en un extrem (massa cel·lular interna).
Aquesta és la primera diferenciació cel·lular en humans: en estadi cel·lular primerenc, quan l’embrió està format per unes poques cèl·lules, totes elles ténen la mateixa potencialitat, podent esdevenir qualsevol part del futur fetus. En aquest estadi, en canvi, ja existeixen dues línees cel·lulars amb dos destins diferents: la massa cel·lular interna donarà lloc al futur fetus, mentre que la capa exterior formarà les membranes accessòries.
Un cop arribat a aquest estadi, l’embrió necessita implantar l’úter matern per a seguir el desenvolupament. Per a fer-ho, s’alliberarà de la capa externa que l’envolta (zona pel·lúcida) en un fenòmen conegut com a eclossió, i quedarà en contacte amb la paret uterina per tal d’implantar.
Tot aquest procés d’augment en nombre de cèl·lules i de reorganització embrionària es produeix mentre l’embrió es desplaça des de les Trompes de Fal·lopi, on es dóna la fecundació, fins a l’úter on implantarà finalment l’embrió, esdevenint el primer viatge que fem tots els humans tan bon punt iniciem les nostres vides.
Josep Oliveras
Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida
