Dijous, 12 de Desembre de 2019 - Edició 504
La República

Pedro Agramunt(PP) president de l’Assemblea del Consell d’Europa, sota sospita de corrupció

L’any 2012, Azerbaidjan va acollir el Festival d’Eurovisió, la qual cosa va provocar una forta controvèrsia, ja que entitats com Human Rights Watch o Amnistia Internacional, havien denunciat la repressió als activistes i les seves penes de presó a causa dels fets de la primavera àrab de 2011. Tanmateix, cap institució va fer cas de les protestes. El règim àzeri havia alliberat l’activista Elnur Majidli, un referent, per calmar els ànims i desviar l’atenció, però això no havia sufocat les veus crítiques amb un règim que seguia mantenint empresonats la resta de presos polítics. Una de les persones clau en aquest escàndol, el senador i actual president del Consell d'Europa, Pedro Agramunt. 

Redacció
Redacció 11/02/2016

L’actual president de l’Assemblea del Consell d’Europa (PP) possible receptor de suborns

Les institucions europees han ignorat una vegada i una altra les denúncies de manca de democràcia en aquest país de l’est d’Europa, fins que el 2012 es va publicar un informe de la Iniciativa Europea per l’Estabilitat que apuntava a Pedro Agramunt Font de Mora, actualment president de l’Assemblea del Consell d’Europa, com a receptor de suborns: “l'Azerbaidjan ha obtingut la indulgència de dos relators [Pedro Agramunt iJoseph Debono] a l'interior del Consell d'Europa”. La “diplomàcia del caviar” que denunciava el col·laborador del directe!cat, Víctor Terradellas, en el seu article d’avui. Sembla ser que el règim àzeri es dedicaria a comprar les complicitats d’Europa a base de caviar a 1.300-1.400€ el quilo.

Agramunt és president de l’Assemblea del CE, elegit aquest mes de gener i també Senador a les Corts Generals espanyoles. De 2013 a 2016 ha estat president del Grup del PP Europeu al Consell d’Europa, i per tant és una peça influent en les estructures del partit conservador. La seva elecció, aquest gener de 2016, com a president de l’Assemblea del Consell d’Europa li permet ampliar nous horitzons en en sector de la “diplomàcia del caviar” al qui també va ser candidat a president de la Generalitat Valenciana el 1991. 

El mètode de suborn: l’esturió

La Iniciativa Europea per l'Estabilitat (IEE) -un reconegut organisme independent sense ànim de lucre dedicat a l'anàlisi política, especialment de l'esfera exsoviètica- va publicar el 2012 un informe en què detalla que l'Azerbaidjan va subornar el Consell d'Europa, apuntant directament cap a Agramunt. El senador per València, un territori en el qual es concentra la major part de la corrupció a Espanya, de la mà del Partit Popular, hauria accedit al suborn dels ous d’esturió, una espècie de peix d’aigua dolça amenaçat, que pot arribar a viure fins a cent anys. El suborn va generar els seus efectes, perquè els informes del Consell d’Europa sempre han emès resolucions favorables al compliment dels estàndards democràtics a Azerbaidjan, també en el període de repressió de 2011 i el 2012, quan es va celebrar Eurovisió.

Agramunt i Joseph Debono, l’altre relator del Consell d’Europa a Bakú, haurien endarrerit un informe sobre la seva observança (anaven dues vegades l’any a Azerbaidjan, per revisar que es complissin els estàndards de democràcia del Consell d’Europa), que havia d’haver sortit publicat abans del Festival d’Eurovisió, i que finalment va sortir després.

President perpetu, règim assegurat

Agramunt sempre ha negat les acusacions dels informes i les entitats que vetllen pel compliment dels estàndards de la democràcia. El polític segueix vivint a cos de rei, segons aquests informes, passant olímpicament del que succeeix en aquest país. Mentre ell fa la vista grossa, i declarava haver vist un ambient “positiu, d’eficiència i transparència” com a observador d’ous d’esturió del Consell d’Europa en les legislatives d’Azerbaidjan del 2010, l’OCDE va emetre un dels informes més durs contra aquest Estat, qualificant les eleccions de “les eleccions més fraudulentes que mai havien seguit en un país membre del Consell d'Europa”. No es d’estranyar aquesta diferència entre els informes i l’opinió dels observadors presumptament untats, la pràctica de la “diplomàcia del caviar” és habitual en aquest país, però es va multiplicar amb l’arribada el 2003 d’Ilham Aliyev a la presidència del país, que va propiciar un canvi constitucional per perpetuar-se en el càrrec com està fent.

Relacionats