A la sortida de la trobada, Carod ha explicat que Marois s’ha interessat ‘molt’ per la situació política a Catalunya després de la sentència del TC i ha destacat que el fallo no ha sorprès la cap de l’oposició, perquè ‘en els estats centralistes, els òrgans de govern, sempre, com la Torre de Pisa, tomben cap al mateix costat [el centralista]’, ha subratllat el vicepresident.
Marois ha defensat que Carod i ella comparteixen una ‘voluntat’ de ‘voler fer avançar’ els respectius països i, en el seu cas, ha destacat l’objectiu del partit quebequès de ‘tornar a posar en marxa’ el camí cap a la sobirania.
La líder de l’oposició ha assegurat que Catalunya i el Quebec viuen ‘situacions similars’ amb algunes diferències i ha confessat que segueix de a prop la realitat política de Catalunya i, en concret, tot el que van ser les consultes populars i ara la sentència del TC, sobretot el fet que Catalunya no hagi estat reconeguda com a nació amb ‘efectes jurídics’, ha subratllat. El 1996 el Govern del Canadà va reconèixer el Quebec com a nació.
La societat quebequesa està dividida en dos grans blocs pel que fa a la qüestió de la sobirania política. Els federalistes, encarnats en el partit al govern, el Partit Liberal, del primer ministre Jean Charest, partidaris de mantenir-se dins del Canadà; i els independentistes, opció representada sobretot pel Partit Quebequès (PQ), que va governar el país durant diverses legislatures. En les últimes eleccions al Quebec, el 2005, el PQ va recuperar posicions i va aconseguir al voltant del 40% del suport de l’electorat.
