El millor Sostres, “retrata” la burgesia catalana

Si d’alguna cosa pot parlar amb propietat Salvador Sostres és de la burgesia catalana, perquè l’ha mamat fins avorrir-la. Després de blocades i articles provocatius, plens de mals auguris, rancúnia i de desfici vers el paper de CiU i del president Mas en el procés que ens ha de conduir cap a la independència, Sostres, ha fet un viratge i ha posat en el seu particular punt de mira els grans empresaris catalans, la gran burgesia catalana, un “col·lectiu” que ara se sent orfe i desprotegit perquè tot el que el sustentava sembla que es fon als seus peus. Sostreses llueix en la metàfora i ofereix l’essència del que ha estat un dels elements bàsics de la “colònia” catalana, l’essència de la ferum que ha posat cadenes a la llibertat nacional.
 
Diu Sostres que els grans prohoms del país viuen compungits i esmaperduts per l’actual tarannà del president de la Generalitat, i relata com un dels més insignes d’aquesta casta es lamenta: «Mira, per a nosaltres, el catalanisme sempre ha estat com la nostra esposa: potser ja massa vella, potser ja una mica plena, plasta sempre ho ha estat molt, però ens fa quedar bé allà on anem i ha resultat ser una excel·lent mare dels nostres fills. L’independentisme ha estat en canvi com la nostra estimada: puta fina, molt morbo, deliciosa entremaliadura, però mai ens casaríem amb ella perquè ni és com nosaltres ni la nostra família ho entendria. Bé, doncs ara resulta que Artur Mas s’ha tornat boig, ha deixat a la seva senyora de sempre i s’ha fugat amb la estimada. Quina ocurrència? ». Queda tot dit.
 
Sostres explica que per a l’elit de la burgesia catalana, Mas ha torpedinat l’equilibri secular del qual han gaudit, en instal·lar l’independentisme en el centre orbital del sistema català. A més, Mas ha vulnerat i ha deixat de banda un principi sagrat de la moral burgesa catalana, profundament catòlica; l’ús de la hipocresia. I Sostres, ho exemplifica  amb una historieta que atribueix a un industrial català del segle XIX “.. a la seva estimada no li va posar un pis, sinó una masia amb hort i bestiar perquè pogués guanyar-se la vida. Des del dormitori on habitualment la posseïa, es veia Montserrat, però l’industrial va fer tapiar els finestrals que donaven a la sagrada muntanya perquè la pobra Moreneta no hagués de veure les intenses maniobres que el seu fidel devot feia.”
 
Pel que sembla, Sostren afina, el pecat que molts veuen en Sostres però, es la venta de les seves reflexions a El Mundo, de fet, fa temps que ja hi ha qui resa per tal que Sostres deixi de ser rendible a l’inefable PJ. Ramírez, per poder gaudir d’un nu de PJ retratat per la mirada del gran Salvador Sostres.