La mostra cobrirà els límits temporals de la Col·lecció MACBA –que s’inicia en els anys cinquanta i arriba a l’actualitat– i s’obrirà amb el principi de les avantguardes, l’adveniment de la fotografia i el cinema. El seu fil conductor girarà al voltant de tres principals eixos, segons ha explicat el director del MACBA, Manel Borja-Vilell. D’una banda, trenca amb la dicotomia que històricament s’ha fet entre el centre i la perifèria i ‘la història dels grans continents i les grans ciutats’ i es basa amb les relacions que es poden establir entre diferents llocs, de forma que ‘la identitat no és fixa com es pensava el segle XIX sinó que és dinàmica’.
El segon eix vol trencar amb el concepte de les obres artístiques com a ‘trofeus de guerra’, aquelles que poden adquirir els ‘grans imperis’, que es valoren de forma que ‘qui té el Picasso més gran és més important’. Des del MACBA s’aposta per una col·lecció pensada des de la seva ‘fragilitat’, ‘oralitat’ –les obres tenen un sentit racional i el seu valor resideix no en el tamany sinó en les lectures que se’n poden extreure- i també amb un caràcter ‘obert’.
L’últim eix parla de la ‘racionalitat substantiva’, aquella que fa que s’escullin unes obres i no unes altres, per raons polítiques, ètiques o morals. Des del punt de vista del director, aquests tres plantejaments seran els trets distintius d’aquesta mostra, que pretén diferenciar-se d’altres col·leccions exposades en centres com el MOMA o el Pompidou, des d’un plantejament ‘novedós’.
‘Podríem haver fet una altra presentació perquè la col·lecció del museu és molt gran, però hem tingut molt en compte el lloc on s’exposa, la Frankfurter Kunstverein, una institució sense fons que destaca per ser un centre de producció per a la gent jove. Per això, no només s’ha tingut en compte el període que recull el fons del MACBA, amb una col·lecció ‘històrica’ i d”arxiu’, sinó que també s’ha volgut fer èmfasi en el futur de l’art contemporani.
Una prova d’això són les peces inèdites de recent adquisició que s’inclouen a l’exposició, els artistes de les quals ronden els trenta anys d’edat. Es tracta de tres obres fílmiques de curta durada realitzades per l’anglesa Aramberri Ibon, amb el nom de ‘zuloa’ (2003, 8 minuts), el lituà Nashashibi Rosalid, amb ‘Bachelor Machines Part 1’ (2007, 31 minuts) i el basc Nakevicius Deimantas amb ‘Scena’ (2003, nou minuts i mig de durada).
Entre les obres més destacades que s’hi exposaran, figuren treballs de dimensions rellevants com el quadre ‘Creu i R’ d’Antoni Tàpies (1975, de 162 x 165,5 cm) i ‘Negre amb dos entallaments’ (1962, 201,7 x 176,8 cm), del mateix artista, juntament amb d’altres com ‘Alteration of a Suburban House’ de Dan Graham (1978-1987), ‘L’art et les mots’ de Marcel Broodthaers (1973) o ‘Coastal Motifs’ de Jeff Wall (1989). Pel•lícules, pointures, instal·lacions i dibuxisos són alguns dels formats que s’hi podran veure, d’autors com Francesc Abad, Ignasi Aballí, James Coleman, Gordon Matta-Clark, Pere Noguera o Nancy Spero, entre molts d’altres.
L’obra fílmica de Pere Portabella
El figuerenc Pere Portabella (1929) estarà representat a la planta zero de la mostra, on es projectaran dotze pel·lícules que l’artista va cedir amb MACBA, juntament amb tot el seu arxiu, subtitulades a l’alemany. Es tracta de ‘les obres mestres més representatives’ d’aquest autor que entronca molt bé amb el concepte del museu. Segons Borja-Vilell, ‘el seu cinema té més sentit en un museu que en un cinema, perquè ha de ser completat per l’espectador, està a cavall del gènere documental i la ficció i per tant encaixa molt bé en aquesta mostra’.
La mostra està comissariada per Manuel J. Borja-Villel i la directora del Frankfurter Kunstverein, Chus Martínez i ha estat coproduïda pels dos museus amb el suport de l’Institut Ramon Llull.
L’acte inaugural es farà aquest dilluns a les set del vespre amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura i el president del Parlament, Ernest Benach, entre d’altres personalitats.
