Amb aquesta decisió, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya fa sentir la veu contrària envers l’aprovació del projecte de Llei del Cinema que el Govern va portar a terme el dia 12 de gener i que està impulsat pel departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. L’objectiu d’aquest projecte és equiparar el català i el castellà a les sales i per fer-ho es preveu que quan s’estreni un llargmetratge a Catalunya -doblat o subtitulat-, les distribuïdores hauran d’oferir la meitat de les còpies en llengua catalana i l’altra meitat en llengua castellana. Aquesta obligació, segons l’articulat, es podrà implantar de forma progressiva durant cinc anys.
Escenari apocalíptic
‘Sentència de mort pel cinema?’, és el que es pregunta l’informe elaborat per Josep Maria Gay, professor d’economia financera i comptabilitat a la Universitat de Barcelona (UB). El treball, titulat ‘Cruïlla econòmica i financera del sector del cinema davant la Llei del Cinema de Catalunya’, desgrana els possibles efectes de l’aprovació de la norma catalana sobre un sector que ‘es troba ja en una situació difícil’. L’anàlisi econòmic i financer correspon al període comprès entre els anys 2001 i 2008.
Gay ha sostingut aquest dimarts que l’aplicació de la Llei farà baixar el nombre d’espectadors a les sales de cinema, dels actuals 20.000 fins als 10.000. ‘El mercat es reduirà, ha dit, en la mesura que es distribueixin menys còpies de pel·lícules no rodades en català o castellà, tal i com estableix la Llei.
D’altra banda, Tarrazón s’ha esforçat en explicar que no s’oposen al cinema en català, i que tan sols són contraris a la manera com s’ha plantejat la Llei, a la falta de diàleg amb el sector i, en definitiva, a una norma que pot afectar negativament al sector. En aquest sentit, Tarrazón ha subratllat que ‘el català no és cap problema’, però que el que cal per garantir la seva presència és ‘fer-lo rendible’ , entre d’alters, per mitjà de la digitalització.
