En el cas català, ha afegit Boos, ‘cal anar amb compte. No vull parlar només de Barcelona perquè estem parlant d’una llengua que va des de Perpinyà fins a València, i fins a Sardenya i les Balears. I, malauradament, sempre es redueix a Barcelona i la seva regió i això és fals’. Boos s’ha mostrat partidari de separar el debat ‘sobre regionalismes i nacionalismes’ de la pròpia reivindicació lingüística i/o cultural, precisament perquè en el cas del català ‘ens trobem davant una llengua interfronterera a Europa’.
Boos s’ha referit al ‘país convidat’ com un focus d’interès cultural i literari i ha reconegut que els darrers tres anys han estat molt profitosos, ‘malgrat que he hagut de tractar amb fins a tres consellers de cultura catalans diferents. Però els hem sobreviscut tots i he après molt a nivell personal’.
Jürgen Boos ha destacat la feina feta per l’antic director de l’Institut Ramon Llull (IRL), Xavier Folch, de qui ha dit que és un home ‘amb un gran èxit en els seus projectes actuals’ i també s’ha mostrat agraït amb el seu antecessor, Volker Neumann, per haver encetat les negociacions per convidar la cultura catalana a Frankfurt fa quatre anys.
Pel que fa a la polèmica sobre els autors convidats a Frankfurt, el director de la Fira del llibre ha lamentat que l’absència d’escriptors catalans que escriuen en castellà i ha citat Eduardo Mendoza o Carlos Ruiz Zafón -un dels més venuts a Alemanya- com a exemples d’autors que ell considera catalans. En aquest sentit, ha recordat que ‘encara estic esperant una llista d’escriptors catalans en castellà per part de les editorials que me la van prometre’. I ha afegit: ‘espero que finalment en vinguin alguns a Frankfurt’.
Boos també ha recordat Manuel Vázquez Montalbán com a escritpor català en llengua castellana i ha subratllat l’èxit de les traduccions més recents a l’alemany d’obres de la literatura catalana. Com a exemple ha posat ‘Pedra de Tartera’ de Maria Barbal. Jürgen Boos també ha recordat que gràcies a la presència catalana a Frankfurt, ‘per fí ja s’han dut a terme les traduccions a l’alemany del segon i el tercer volum del ‘Tirant lo Blanc”.
