Aquests dies hem sabut novament les dades d’audiència dels mitjans digitals que facilita l’OJD. Com es pot veure en aquesta taula, la majoria de mitjans digitals catalans augmenten les seves visites, com és habitual a cada més de setembre després de la davallada estival. Tots els mitjans tenen substanciosos augments de visites… tots menys el Diari de Barcelona, que ha perdut el 75% dels seus usuaris, quedant en només 1057 visitants.
La història del diari de Barcelona és ben trista: Va ser fundat el 1792 i fins fa pocs anys era el diari més antic de premsa escrita que es continuava publicant al continent europeu. Després de penúries i èpoques daurades -com quan hi escrivia Joan Maragall- el diari va desaparèixer dels quioscos l’any 1980, va ressuscitar al cap de dos anys autogestionat pels treballador per finalment morir de nou dos anys més tard. El 1985 el va comprar l’Ajuntament de Barcelona, i el consistori barceloní el cedí al Grup Zeta, que amb la participació de l’ONCE van tornar a editar-lo en català des de 1986. En aquella època hi treballava gent com Quim Monzó o Patrícia Gabancho. Anys més tard desaparegué definitivament del carrer i el 1999 va iniciar la seva aventura virtual.
Les successives versions digitals del Diari de Barcelona han tingut més pena que glòria, i això que l’Ajuntament de Barcelona, des de la regidoria de Cultura que llavors dirigia Ferran Mascarell, hi abocava cada any una bona carretada de milions per fer-lo funcionar. La versió digital històrica, aquella del fons negre, va prescindir de l’auditoria de visites d’OJD l’any passat, quan l’audiència va baixar fins a uns vergonyosos 800 lectors mensuals, inacceptables per qualsevol mitjà informatiu, i més si el paguen íntegrament tots els barcelonins.
Aquest any i de la mà de Barcelona TV, el Diari de Barcelona ha reaparegut com un vídeobloc i sota el domini .CAT, amb diverses notícies breus que poden visualitzar-se com un informatiu de 5 minuts de durada. Tot i aquesta rentada de cara, que de ben segur costa una quantitat important de diners ja que té una redacció pròpia adherida a BTV, el Diari de Barcelona no ha aconseguit aixecar el vol, i ha passat de les prop de 4.000 visites mensuals a l’agost a les només 1.057 visites durant tot el mes de setembre. Si l’audiència continua baixant, de ben segur que tornaran a donar-se de baixa a l’OJD per amagar unes dades tan pèssimes.
Entenem que l’Ajuntament de Barcelona no vulgui cedir el nom ‘Diari de Barcelona’ a cap empresa externa, però llençar d’aquesta manera els calers de la ciutadania ens sembla poc més que vergonyós. I és que amb aquestes xifres de visitants, ni manipular a favor d’Hereu i companyia és possible: les audiències demostren que ni Cristo els llegeix.
