El poble català està ben acostumat a celebrar derrotes històriques, i aquest fet sol sorprendre als estrangers que es submergeixen a la realitat catalana. Però per nosaltres és completament normal i ho defensem com un tret identitari.
A l’espera de la victòria definitiva, aquest divendres podrem celebrar un triomf històric sobre Espanya. Divendres farà 60 anys que la selecció catalana de futbol va derrotar a l’espanyola, en plan dictadura franquista. La històrica victòria va ser al camp de Sarrià, i Catalunya va vèncer als espanyols per un clar 3 a 1.
Hi ha hagut més matxs de futbol entre Catalunya i Espanya, però la majoria d’ells no tenen validesa “esportivament parlant” per les pressions i amenaces que rebien els jugadors catalans, que optaven per no jugar-se la pell i deixaven guanyar als espanyols. Així, el 1924 el resultat fou Catalunya 0-Espanya 7, el 1934 Catalunya 0-Espanya 2, i el 1953 la cosa quedà en un Catalunya 0-Espanya 6.
En un d’aquests matxs la manipulació fou tan escandalosa que la ‘Real Federación Española de Futbol’ va obligar als catalans a col·locar un porter determinat, que no va parar ni una pilota i casualment es va empassar tots els gols. Aquest “joc brut” de la selecció espanyola ha estat habitual al llarg de la història. Sense anar més lluny, durant la Guerra Civil amagaren diverses derrotes del combinat espanyol contra Portugal…
Si divendres passat els catalans no teníem res a celebrar, aquest divendres sí: una victòria històrica a Espanya sobre la gespa que esperem que pugui repetir-se ben aviat.
