‘No és que Cornualla esdevingués part d’Anglaterra, és només que els anglesos van oblidar que Cornualla no era part del seu país’. Així defineixen alguns còrnics la relació entre aquesta nació sense Estat atlàntica i els seus veïns anglesos. Cornualla, que aquests dies celebra la festa nacional de Sant Piran, és una nació cèltica que, a diferència de Gal·les, Escòcia i Irlanda, no ha aconseguit traduir la seva especificitat cultural i nacional en autogovern efectiu. Però això podria durar poc: més de la meitat de la població reclama disposar d’una assemblea autònoma igual a la dels seus veïns.
Cornualla -Kernow en còrnic, Cornwall en anglès- és una de les nacions sense Estat de la família cèltica. Situada a l’extrem sud-oest de l’illa britànica, Cornualla és avui una regió més de les nou en què es divideix Anglaterra. Durant segles, Londres ha manifestat més aviat poc interès en la cultura, llengua i identitat pròpies del país, fins al punt que l’idioma còrnic ha arribat a una situació crítica, i és avui considerat per la UNESCO com un idioma extingit. D’altra banda, el Regne Unit es nega a considerar els còrnics com a minoria nacional, cosa que ha criticat tant el Consell d’Europa com la Comissió per la Igualtat Racial.
El centralisme polític anglès i la desinversió han convertit Cornualla en una de les regions més empobrides de l’Estat. És per això que, en el context de la ‘devolution’ britànica, és a dir, la transferència de competències de Londres cap a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, alguns sectors de la societat còrnica han començat a reivindicar l’establiment d’un parlament propi amb poders legislatius. Segons una enquesta de l’any 2003, més del 55% de la població és favorable a seguir la via d’Escòcia, reivindicació que ha fet seva el principal partit nacional còrnic, Mebyon Kernow (Fills de Cornualla, en còrnic).
Una de les campanyes que més còrnics ha mobilitzat darrerament és el Fons Còrnic de Lluita, una iniciativa que pretenia recollir diners per finançar els costos de seguir una acció legal contra el Govern del Regne Unit amb l’objectiu d’aconseguir que aquest inclogués els còrnics en la Convenció Marc per la Protecció de les Minories Nacionals, tractat del Consell d’Europa que Londres ha signat sense considerar Cornualla.
La campanya va acabar fa unes setmanes, i no va aconseguir les 100.000 lliures que necessitava. Els seus impulsors, però, van subratllar el mèrit de la xifra aconseguida, 40.000 lliures, tenint en compte la manca de publicitat, els baixos salaris a Cornualla i la crisi econòmica. Remarcaven, també que es tracta de “l’únic grup cultural minoritari que s’ha hagut de finançar el seu propi cas”.
Sant Piran, festa nacional
Dijous 5 de març els còrnics celebren Sant Piran, una festa no reconeguda en el calendari oficial anglès, però que a Cornualla se celebra com la seva festa nacional. Diverses campanyes s’han posat en marxa perquè els consells municipals l’adoptin com a festa oficial, i enguany fins i tot els cinc parlament còrnics a Anglaterra han signat una petició conjunta perquè el Govern observi aquesta data. A més, s’ha dedicat aquesta jornada a reivindicar el futur de la llengua còrnica, que la UNESCO va donar per extingida quan va publicar la setmana passada un atles interactiu sobre l’estat de les llengües minoritzades al món.
Trobareu més informació al reportatge de Nationalia sobre Cornualla, i al celebrat article Self-rule for Cornwall, publicat al diari britànic el novembre passat.
Dades generals
Població: 526.000 h.
Superfície: 3.563 km²
Institucions: Cap
Ciutats importants: Truro
Administració estatal: Regne Unit
Llengua territorial: còrnic
Llengua oficial: anglès
Cultura religiosa: cristianisme protestant
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
