Colau segueix instal·lada en una Espanya irreformable
En un article sota el títol 'La Diada i el dia després”, Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per expressar “la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un Estat que ignora els seus drets i llibertats nacionals”. L'alcaldessa ha augurat també que, “per desgràcia”, la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que “lloances a la seva indestructible unitat d'Espanya i fermesa per fer front al desafiament secessionista”.
Carrega contra l’immobilisme de Rajoy, però absol el PSOE
Colau s'ha queixat que “l'immobilisme crònic” de Rajoy hagi alimentat la tesi que “Espanya és irreformable” entre alguns sectors de l'independentisme, extrem que ella ha negat, trobant-lo fins i tot “reaccionari”. “Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l'exercici de la democràcia i la participació ciutadana?”, ha preguntat.
S’excusa amb la dreta espanyola per no afrontar el clam independentista dels catalans
Qui s'ha demostrat irreformable, al seu parer, és la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat “incapaç de desprendre's de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya”. Com a exemple, ha citat les “amenaces de Rajoy a les institucions catalanes amb mesures penals”. Quan ho fa, ha dit, “no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l'Espanya democràtica”.
Colau tanca els ulls al clam dels catalans i insisteix en la reforma constitucional que tothom veu impossible
Al seu parer, el que cal ara és “ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent també el dret a decidir del poble català, perquè pugui decidir lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d'independència”. I això passa per “ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d'aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional”. I és que ha subratllat que una part molt important de la població catalana i del conjunt de l'Estat “ja no se sent representada en el pacte constitucional de 1978”, perquè “el país ha canviat”.
Colau s’apodera del discurs de Duran i Lleida
Per abordar aquest conflicte, segons l'alcaldessa, calen dots d'escolta i diàleg, “actituds per a les quals la dreta espanyola, en les seves formes més velles o més noves, sembla incapacitada”.
“És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i del dret a dret a decidir”, ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, “i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental”. “Espanya és ja un estat plurinacional de fet, ara necessita ser-ho també de dret”, ha conclòs.
Colau, un discurs cada cop més conservador
En aquest escenari, ha afegit que la judicialització del conflicte “no només constitueix la pitjor sortida possible”, sinó que porta aparellada una conseqüència “encara més tenebrosa, com és la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà”.
Com a origen de tot plegat, Colau ha situat la sentència de l'Estatut, que ha atribuït al PP tot i criticar també “l'actitud claudicant del PSOE”. A això li ha sumat el procés recentralitzador impulsat pels populars, convertint l'autonomisme en una “via morta”. Pel que fa als efectes, ha situat un augment de la polarització, una pèrdua de confiança en les institucions i un bloqueig polític, afectant fins i tot la governabilitat de l'Estat.
