Dilluns, 20 de Gener de 2020 - Edició 543
La República

Ciutadans ja es veu amb grup parlamentari propi al nou Parlament

Ciutadans (Cs), la formació política de centre-esquerra no-nacionalista nascuda el 2006 per ‘fer front a l’ofec que suposen les polítiques nacionalistes identitàries’, no només aspira a consolidar els tres diputats aconseguits a les eleccions de fa quatre anys, sinó que la majoria d’enquestes auguren que millorarà la seva representació parlamentària. Això després d’haver patit una profunda crisi interna -en què dos dels tres diputats originaris han abandonat la formació-, i d’haver concorregut a unes eleccions espanyoles i europees en què cada cop havia aconseguit menys vots (89.840 el 2006, 27.512 a les espanyoles del 2008, i 6.999 a les europees del 2009). Malgrat tot, el portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, rebutja aquesta anàlisi conjunta de les diferents conteses electorals i en el marc d’un esmorzar-entrevista a directe!cat es mostra esperançat d’aconseguir formar grup parlamentari propi esgarrapant votants del PSC que se senten ‘traïts’ i als del PP per la manca de discurs i de projecte propi del partit a Catalunya.

Redacció
Redacció 27/10/2010

‘Quan neix un nou partit, pren i no pren vots als altres. Sí que hi ha ciutadans que decideixen modificar el seu vot, però quan neix un partit, ho fa perquè hi ha un nínxol electoral que els demés no cobreixen. Hi havia un espai, el del centre-esquerra no-nacionalista, i Ciutadans hi ha donat veu’. Jordi Cañas, portaveu de la formació i número 3 per Barcelona a les llistes del proper 28-N, així ho creu i així s’expressa en el transcurs d’un esmorzar-entrevista amb directe!cat.

Cañas es mostra convençut de poder aconseguir 5 diputats i, per tant, poder formar grup parlamentari propi. Les últimes enquestes atorguen a Ciutadans una forquilla d’entre 4 i 6 diputats, tots per Barcelona, alhora que el partit es mostra refiat de poder-ne aconseguir un més a Tarragona i, potser, a Lleida. Si finalment la formació es quedés amb 3 o 4 diputats, continuaria quatre anys més al grup mixt.

Podria ser que en aquest mateix grup mixt també hi anés a raure Solidaritat Catalana, segons que apunten algunes enquestes, que també li donen entre 3 i 5 diputats. Si la situació s’acaba donant, Cañas augura que la convivència s’haurà de resoldre de la manera més diplomàtica possible, per bé que pronostica: ‘Possiblement algun altre partit deixarà a Laporta els diputats que li puguin faltar per formar grup propi, com passa al Congrés.’

Grups afins
Observadors polítics externs a la formació atribueixen el ressorgiment de Ciutadans, en part, al renovat suport que el grup El Mundo li torna a donar. Des d’un primer moment, els mitjans del grup Intereconomía han tractat Ciutadans força bé, mentre que El Mundo s’havia decantat més per UPyD, situació que s’ha corregit en els últims temps, fins al punt que Albert Rivera ja va participar fa quinze dies a la tertúlia de Veo7, la cadena d’Unidad Editorial.

El diari de Pedro J. Ramírez va donar suport actiu a Albert Rivera el 2006, però se’n va anar distanciant a mida que l’alternativa d’Unión, Progreso y Democracia (UPyD) va anar cristal·litzant. Quan les tensions entre Antonio Robles -actual cap de llista d’UPyD a Catalunya– i Rivera van causar la ruptura de la formació, Ramírez va optar per recolzar la formació de Rosa Díez.

Cañas no desmenteix aquesta anàlisi, afirmant: ‘Les estratègies dels grans mitjans, quan ets un partit petit, no les controles. Ara bé, quan veus les enquestes i creus que és necessari que al Parlament hi hagi un grup que tingui un discurs com el nostre, que pot coincidir en una part de la teva línia editorial, has de posar els ous a la cistella on et pugui donar resultats’

Sobre el seu rival polític més directe, UPyD, Cañas és taxatiu: ‘A Catalunya, no existeix. No és que sigui marginal, és que no existeix. Podries jugar a dividir per potenciar el PP, però això no passarà.’

Votant popular i socialista
Cañas, militant del PSC durant gairebé 12 anys, s’adonà durant el mandat de Pasqual Maragall que el seu projecte de país i el del PSC no eren coincidents. Com ell, centenars de catalans més també van fer aquesta reflexió, que quatre anys després continua ben vigent. ‘La traïció del PSC als seus votants va ser el caldo de cultiu de Ciutadans’, explica.

‘El nostre espai electoral és directament el del votant socialista, amb una frontera clara amb el PP, perquè el PP a Catalunya té molts votants que no són seus a nivell ideològic, sinó que ho són a nivell identitari. El PP, a Catalunya no té discurs. Perd el vot econòmic cap a CiU i perdrà el vot identitari cap a nosaltres’, afirma.

Sobre el PSC, Cañas s’hi mostra especialment bel·ligerant, sobretot perquè l’acusa d’haver promogut polítiques catalanistes per complaure els seus socis de Govern, en comptes d’haver aplicat unes polítiques socials progressistes, ja sigui en educació, en sanitat, en infraestructures, en finançament…: ‘Hi ha molts socialistes que al Parlament voten el PP. El PSC tindrà un problema enorme quan perdi el poder, s’haurà de refundar’, i Ciutadans serà allí, esperant captar el vot de l’electorat socialista d’adscripció nacional espanyola. I es pregunta, eufemísticament: ‘Tura representa al Baix Llobregat?’.

‘Nosaltres sí que creiem en l’Espanya plural’
Al mateix temps que es distancia del PSC, Cañas també vol allunyar el seu partit d’alguns dels postulats del PP. Tot i que accepta que el discurs que habitualment transcendeix als mitjans de comunicació és marcadament antinacionalista, Cañas en culpa els propis mitjans més que no pas el partit. En aquest sentit assegura que moltes persones se sorprendrien del seu model d’Estat i les propostes que, al marge de les qüestions identitàries, es poden trobar al seu programa electoral. ‘El nostre discurs identitari no és el del PP. Nosaltres sí que ens creiem l’Espanya plural’, assegura tot queixant-se que els periodistes sempre els pregunten sobre els mateixos temes, defensant que no ha arribat a la ciutadania que proposen la territorialització del Senat com a ‘veritable cambra de representació de totes les autonomies’ o fer possible que tots els canals autonòmics puguin veure’s a tot l’Estat espanyol. ‘No tenim un model d’Estat jacobí. No perquè a mi no m’agradi, sinó perquè no és la realitat del país’, rebla.

Des de l’òptica de partit que fa frontera amb l’electorat de PP i PSC, Cañas carrega durament contra els populars a Catalunya a qui acusa de fer un discurs ‘irresponsable amb la immigració’ titllant-lo de ‘piròman social’. ‘Un partit decent no pot entrar a fer aquest discurs per un grapat de vots’, raona. Assegura que li preocupa que el debat sobre la immigració acabi centrant el debat electoral no perquè no se’n pugui parlar sinó perquè suposaria afegir un element desestabilitzador i de resultats inesperats per l’ús que en puguin fer determinades formacions. Confessa que en anàlisis internes han tingut damunt la taula quin discurs havien de fer per guanyar vots en aquest terreny però descarten ‘jugar a aquest joc’.  

Preguntat pel fitxatge pel PP de l’excap de llista de Ciutadans per Barcelona a les darreres eleccions municipals Cañas capgira la situació: ‘No som nosaltres qui té el problema’. Entén que si un partit com el PP ha de presentar com a grans fitxatges 15 exmilitants de Ciutadans és que alguna cosa no acaba de funcionar al partit de Sánchez-Camacho a qui critica per no tenir projecte propi a Catalunya. 

Relacionats