Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

CiU i el clombuterol

Convergència i Unió creix territorialment d’una manera anormal i malsana, talment com si haguessin ingerit clombuterol. Aquests dies anunciaven amb bombo i plateret la nova seu de CDC a la […]

Redacció
Redacció 14/09/2007

Convergència i Unió creix territorialment d’una manera anormal i malsana, talment com si haguessin ingerit clombuterol.

Aquests dies anunciaven amb bombo i plateret la nova seu de CDC a la Catalunya Nord, una filial inflada i sense cap influència real Pirineus enllà, però amb un flamant edifici d’aquests tot emmirallat, que fa molt maco i queda ben internacional.

La trista realitat és que Convergència i Unió no té cap mena de representació a la resta dels Països Catalans, ni té intencions de fer-ho a curt i mitjà termini.

No tenen cap mena de representació al País Valencià, no tenen cap mena de representació a les Illes -el més similar a una representació era la presència de la musa Maria de la Pau Janer a les files del PP- i, encara més fort, no tenen cap representació a la Franja de Ponent, d’on, per més inri, és el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida.

Suposem que després de l’operació reformista -per no dir paternalista- del gran estratega Miquel Roca van perdre les ganes d’aventures Principat enllà, però un partit que es proposa defensar la catalanitat hauria d’ampliar les seves mires i atrevir-se, d’una vegada per totes, a esdevenir veritablement representatiu de la realitat del país.