Quan algú parla de CiU, hom coneix que parla d’una federació de dos partits (implícitament diferents) que van de la mà però que tenen les seves divergències i que aquestes, a vegades, dificulten la presa de decisions. Doncs no hi ha gaire gent que sàpiga que al PSC, tot i ser un partit únic (té uns estatuts propis respecte al PSOE) hi ha dues línies de pensament molt marcades i xocants. La primera prové d’aquella burgesia catalana que se sent (o vol sentir-se) d’esquerres i és catalanista, un exemple clar seria l’expresident Maragall, i per l’altra un conjunt de polítics que s’han anat fent forts a la perifèria barcelonina -provinents de l’entorn PSOE- i que han pujat del no res fruit de l’esforç i dedicació i, sovint (no ens enganyem), del cop de colze. Un exemple clar és l’actual president de la Generalitat, José Montilla. Ara, s’ha tornat a evidenciar aquesta escletxa al PSC.
Ahir dijous, el conseller d’Economia, Antoni Castells, va advertir el PSC i el govern català que es poden convertir en una “carcassa buida” si no renoven el seu projecte polític. Castells demana que el catalanisme sigui l’eix central del PSC, perquè “s’ha de saber on es va”, ja que no n’hi ha prou amb la bona gestió.
Castells ha fet aquestes afirmacions en l’acte d’obertura dels treballs de la “Convenció per al Futur”, un fòrum de debat impulsat pel sector catalanista del PSC obert a tota l’esquerra i que ha comptat amb la participació de Raimon Obiols, exconsellers com Jordi Valls, Ferran Mascarell i Joan Manel del Pozo, l’exsecretari general de CCOO José Luis López Bulla i el director general de la CCRTV, Joan Majó.
Castells va subratllar que “sense una majoria social activa que doni suport al que s’està fent, tot això no porta enlloc”, ja que “el vaixell pot anar en cercles”, encara que la gestió del dia a dia “sigui bona”. És per això que ha apostat perquè el PSC i les formacions de l’esquerra contribueixin a “tenir aquesta majoria social activa”.
