Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Brussel·les lloa el sistema d’immersió lingüística català i recomana difondre’l a la UE

La Comissió Europea elogia el sistema d’immersió lingüística de l’ensenyament català i recomana difondre’l a la resta de la Unió Europea en l’informe final del grup d’alt nivell sobre multilingüisme, fet públic aquest dimecres, Dia Europeu de les Llengües. Brussel·les, però, equipara el model català amb el que segueixen les escoles del País Valencià, el País Basc i Galícia, tot i que són ben diferents, i lloa tots quatre sistemes. La Comissió Europea també aposta per prendre com a exemple les polítiques de multilingüisme a les empreses i en l’administració pública que impulsen els governs d’aquests quatre països. El comissari europeu de Multilingüisme, Leonard Orban, ha tornat a deixar clar que Brussel·les no té competències per promoure l’oficialitat del català a la Unió Europea i que és el govern espanyol qui ha de fer-ho.

Redacció
Redacció 27/09/2007

Els experts de la Comissió veuen en ‘les comunitats bilingües integrades per parlants d’una llengua regional o minoritària’ –per Brussel·les, el català– ‘i alhora per parlants d’una llengua majoritària’ un ‘rellevant laboratori de bones pràctiques’. L’informe concreta i posa com a exemple a seguir ‘les escoles bilingües del País Basc, Galícia, Catalunya i el País Valencià, on s’han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d’immersió lingüística i programes especials de formació per a professors’. Els experts no fan, però, cap tipus de diferenciació entre els sistemes català, valencià basc i gallec i obliden les escoles de les Illes Balears.

Brussel·les aposta per ‘difondre’ aquests models a la resta de la Unió i seguir-los estudiant per trobar com aplicar-los en altres regions europees. L’informe final del grup d’alt nivell sobre multilingüisme, creat per l’executiu comunitari el 2005, recomana que es prengui com a exemple ‘el bilingüisme passiu, la gestió dels conflictes lingüístics i la del multilingüisme en les empreses i l’administració pública’ catalana, valenciana, basca i gallega.

El comissari Orban ha assegurat que la Comissió Europea ‘està complint al cent per cent’ els compromisos del memoràndum que va signar amb el govern espanyol l’any 2005 per permetre l’ús del basc, del gallec i del català –així com del valencià, que el ministeri espanyol d’Exteriors va presentar com una llengua diferent– en alguns consells i traduir alguns documents. La Comissió no pot fer res, en canvi, amb la reivindicació que el català sigui llengua plenament oficial a la Unió: ‘no li correspon a la Comissió’, ha de ser l’estat membre, en aquest cas el govern espanyol, qui ho ha de promoure, ha insistit Orban.