Tot i les contres que hi van posar alguns elements polititzats o interessats del sector, vam acabar certificant una aposta importantíssima i més que valenta. Fet això, i amb el nomenament del govern dels millors i amb un fitxatge estrella com Ferran Mascarell per a Cultura, des de cine.cat només podem demanar una cosa: l’aplicació de la valentia i el coneixement de Mascarell al sector, que l’han dut ja en més d’una ocasió a primeríssima primera línia del món de la cultura, ja sigui al sector públic o al privat, de dretes o d’esquerres, local o nacional.
Mascarell (i em perdonareu l’expressió) és un tiu molt vàlid. Dels que més. O el que més. M’ho ha explicat en més d’una ocasió Jordi Sellas, que ha treballat colze a colze amb ell a RBA. No fa més que parlar-ne amb admiració i agraïment: per extensió, si Jordi Sellas (guru dels continguts online a RBA, i presentador de Generació Digital a Catalunya Ràdio) em mereix tots els respectes, i a ell li passa el mateix amb Mascarell, senyal que l’aposta de Mas per a Cultura és més que encertada.
Dit això: la feina de Ferran Mascarell no serà senzilla. Ningú li posarà fàcil, possiblement ni el Govern ni l’oposició. Ni els espectadors ni el sector. Ni els que som més cinèfils, ni els que posem la llengua per davant. Li toca aconseguir, de forma progressiva i gradual, arribar al 50% de les còpies estrenades en català (doblades o subtitulades), en un moment en què a més el cinema està en crisi. NO en una crisi transitòria o accidental, sinó estructural i de fons. De refundació com a art, mitjà o entreteniment. A Mascarell li tocarà possiblement alguna negociació complicada amb Madrid. I amb qui faci falta. Però segur que ho aconseguirà.
Sobre la taula, però, hi tindrà altres temes: la digitalització del cinema, la dospuntzeritació de la cultura, la innovació dins d’un sector encara molt fan del paper i molt poc amic de l’iPad, o fins i tot objectius majors com ara aconseguir que el model Catalunya comenci a pivotar al voltant de la cultura (i el cinema). Perquè, pot la cultura en ella mateixa esdevenir no només un gran coneixement, sinó un model de negoci? Com el turisme o el totxo en el seu moment? Si algú pot respondre, i afirmativament, a aquesta pregunta, aquest és Ferran Mascarell. I com dirien els de Nike, just do it.
