Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2102

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

Aquestes són totes les accions repressives de l’Estat contra l’1-O

|

- Publicitat -
L'informe Minotaure del 78, elaborat per la CUP, recull la violència de l'Estat Espanyol contra el procés d'autodeterminació de Catalunya en el període entre 2015 i 2017. Entre altres punts, explica els focus de repressió estatal en el marc de l'exercici popular del dret a l'autodeterminació, preparació i celebració del referèndum, dels dies previs fins a l'1-O.
 
La repressió però, ha continuat des d'aleshores. Aquest matí han tornat a registrar la seu d'Unipost. També s'han produït registres al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), escorcolls en diverses comissaries de Mossos i persecució judicial a mestres i civils. A continuació, es fa un recull detallat de les accions dutes per l'Estat en aquest període basades en la informació d'aquest Informe.
 

Tret d'inici judicial

El fiscal superior de Catalunya, el dia 8 de setembre, a través de la instrucció 2/2017 ordena a la Guardia Civil, la Policía Nacional i els Mossos d'Esquadra portar a terme totes les diligències necessàries per impedir el referèndum. Tanmateix, estipula que qualsevol acte d'aquesta índole serà considerat delicte de desobediència.

Publicitat

Escorcolls a impremtes 

El 9 de setembre, la Guardia Civil entra a la redacció del setmanari El Vallenc a la recerca d'informació vinculada als preparatius del referèndum. També entra a Indugraf Offseta de Constantí.
 
Dies més tard, el 15 setembre, escorcolla impremtes a l'Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i el barri del Poblenou a Barcelona. També registren una impremta a Bigues i Riells el dia 20 del mateix mes.


Agents de la Guardia Civil davant el setmanari 'El Vallenc' (ACN)

Persecució a mitjans de comunicació

El TSJC acorda la suspensió de pàgines web informatives com garanties.cat i prohibeix la difusió de propaganda institucional, fins i tot, als mitjans privats. Aquesta última acció va suposar la citació dels directors dels mitjans davant de la justícia, com el cas del editor del directe.cat

D'altra banda, l'anuari de media.cat recull un mapa col·laboratiu de la censura. Entre el 6 de setembre a l'1 de novembre es registren 110 casos, 63 dels quals afecten directament a periodistes o mitjans.

Suspensió de pàgines web

Els dies previs al referèndum, centenars de pàgines web es clausuren en una actuació combinada amb la fiscalia, els cossos policials, el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i el TSJC. També, se cita a deu persones per haver duplicat les webs suspeses investigades per un possible delicte de desobediència. 


Captura de pantalla de la web garanties.cat (ACN)

Brutalitat policial l'1-O

En data 27 de setembre, la sala penal del TSJC va dictar una interlocutòria per la qual ordenava als cossos de seguretat impedir la utilització d'escoles per a la celebració del referèndum.

La resolució habilitava als policies a impedir l'obertura dels locals, clausurar-los i requisar material però no habilitava cap mena d'actuació en relació a les persones que es trobessin en els locals, ni deixava en suspens el dret a reunió. Tampoc habilitava la utilització de cap mena de força sobre els ciutadans reunits.

Com a conseqüència, l'1-O es va veure i viure una actuació i atac desproporcionat, brutal i injustificat contra la població catalana. 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut