La periodista catalanista que acaba en un congrés rodejada de casposos
Fa temps que Anna Grau, la periodista de capçalera de les converses de La Columna de TV3 amb Júlia Otero, llença exabruptes contra el catalanisme i l’independentisme. Diu que fa anys se sentia partícip d’un sentiment de catalanitat que probablement es podia identificar amb alguna cosa semblant amb el que avui defensa el PSC, però que el “sectarisme” dels mitjans catalans com ara l’Avui o l’ARA, o la pròpia TV3 l’ha feta adonar-se del “timo” dels arguments independentistes. Així és com Anna Grau, periodista de gran reputació, ha acabat com una més dels ponents del XIV Encuentro Eleusino a El Escorial al costat de personatges de la talla i l’espanyolitat de Sánchez Dragó, Garrigues Walker, Jiménez Losantos, Manuel Pimentel, Rodríguez Lafuente i José Javier Esparza, tots vinculats al PP o a l’òrbita més radical de la intel·lectualitat més rància.
Grau diu que no vol parlar més del conflicte territorial, i que l’independentisme és una “gilipollez”
L’ara columnista de El Español, i també periodista del ABC va començar a llençar els seus exabruptes des d’aquests mitjans, i també des de 13TV, la qual cosa sempre ha restat certa credibilitat al seu missatge, i més quan s’ha manifestat després a favor de la formació taronja d’Albert Rivera. Grau s’ha passejat per tertúlies espanyoles dient que a Catalunya només es parla d’independentisme, que s’adoctrina, que l’independentisme és una “gilipollez”… el fet és que la periodista, com passa a la majoria de tertúlies que es queixen que a Catalunya només es parla d ela independència, només parla, efectivament, de la independència. Fins i tot, en el seu darrer article a El Español ‘España sin problema’ anuncia que participarà com a ponent a un dels encontres més casposos que s’organitzen a Espanya, concretament a El Escorial, i on no parlarà d’Espanya ni el conflicte amb Catalunya. El títol de la seva conferència “La España de quita y pon” delata el seu discurs, com el de la resta de ponents, una reflexió general sobre la decadència que està vivint Espanya des del punt de vista de la dreta rància; el que esdevindrà un veritable aquelarre contra el sentiment del poble català i un mar de llàgrimes per la possible independència del Principat.
