Les Normes de Castelló foren el resultat d’un gran esforç per a normalitzar el valencià. Són el consens per a tombar totes les barreres per a l’ús normal i l’ensenyament de la nostra llengua, per a que deixara de ser “el problema” que encara hui és la principal eina de la castellanització.
És signaren públicament el 21 de desembre de 1932 a la Casa Matutano del carrer de Cavallers de Castelló de la Plana, l’antiga seu de la Societat Castellonenca de Cultura. Aquest acord també representa la força de les comarques i ciutats del país on el valencià és al carrer, la realitat del país visible i els acords, distanciats de les tensions provincianes que es disfressen de “valenciania” al Cap i Casal i els seus voltants, més possibles.
Ja fa 82 anys que es reconegué la unitat i la normalitat de la llengua valenciana, la unitat de la llengua catalana. Com havia dit Adolf Pizcueta, s’establí un acord per a les formes gràfiques del valencià “fora del gust i del caprici”, unes normes modernes per a vertebrar la nostra societat amb mitjans de comunicació, productes culturals i literaris i un ensenyament de qualitat en la nostra llengua.
El franquisme eliminà qualsevol possibilitat d’aquesta vertebració. Mentre es produïa el genocidi cultural i lingüístic, prolongació del genocidi físic de la guerra i la repressió posterior, es produí l’arribada, al País Valencià i a totes les terres de llengua catalana dels mitjans de comunicació de masses, de la ràdio i la televisió espanyoles i en castellà. L’enorme quantitat de persones que arribaren per a construir el seu futur i el de les seues famílies, ho feren amb la seua llengua imposada i la del país minoritzada, exclosa, amagada, prohibida. L’escolarització universal, exclòs el poble gitano, arribà dins de l’escola nacional-catòlica en espanyol.
Mort el dictador, el règim del 78 consolidà aquest genocidi cultural del feixisme amb allò que els seus mitjans anomenaren “Batalla de València”. Es tractava de seguir esclafant el consens de Castelló amb la falsa valenciania que fa de la nostra identitat un problema i de l’espanyola, una solució. No hi hagué cap batalla, només continuació del franquisme mitjançant l'agressió sistemàtica, l'estigmatització i la criminalització del valencianisme polític i cultural sota l'etiqueta de catalanisme, amb la intenció d'”estrangeritzar” les nostres reivindicacions nacionals, de la nostra cultura i de la nostra llengua.
Hui, aquell règim caduc i corrupte continua fent servir les mateixes armes amb els atacs permanents a l’ensenyament en valencià, amb el tancament de línies com la del Pare Català de Benimaclet. Amb l’abandó de les editorials, el teatre, el cinema i les manifestacions culturals en la nostra llengua, sense cap recolzament públic i amb l’IVA al 21%.
Amb la censura i la prohibició de TV3 i Catalunya Ràdio, i amb l’infame tancament dels que fins aleshores havien estat els seus mitjans de propaganda, l’RTVV. Hui, ja no tenim cap mitjà que vertebre el país -a excepte, clar, de La Veu del País Valencià-, ni tan sols amb l’oratge, el futbol, la propaganda del PP i la manipulació informativa. I ens amenacen amb la eixa llei de recuperació de la batalla de València i escut front a els escàndols de corrupció que anomenen “llei de senyes”.
Aquesta història fa més gran allò que representen les Normes de Castelló, aquell consens per a la normalitat i la vertebració de la nostra identitat com a poble front a la negació i la manipulació espanyolitzadora.
Per tot plegat, i pel triomf de tot el que representen, la PDaD-PV s’afegeix a les celebracions del 82é aniversari de les Normes organitzats per Castelló per la Llengua. Us emplacem a participar als actes del 13 de desembre, a cridar ben fort Volem viure en valencià! a la manifestació de les 18h que eixirà des de la plaça de la Independència (la Farola).
