Un gran ball

Sergi Belbel ha trobat en el combat de boxa una metàfora eficient pel seu darrer muntatge. El ball és un text original de Irène Némirovsky on hi ha un vertader lluita entre mare i filla. En aquest cas, a banda i banda del ring hi ha dos pesos pesats: una espectacular Anna Lizaran en la interpretació, i una genial Sol Picó en la dansa. Dos elements, paraula i moviment, que es reuneixen de forma més que efectiva en aquest deliciós espectacle que s’ha estrenat recentment a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

La història és la d’una dona de classe humil que amb una certa edat es converteix en burgesa, allò que sempre ha desitjat. També és la història d’Antoinette, la seva filla adolescent maltractada per una mare desgraciada que ara veu la seva oportunitat de ser algú i no permetrà que la seva filla li impedeixi gaudir d’aquest privilegi. D’aquesta manera, Madamme Kampf prohibeix a la seva filla d’assistir al primer ball que ella i el seu marit oferiran per mostrar-se en societat. La petita Antoinette somia dia i nit amb anar a un d’aquests balls i la prohibició de sa mare la portarà a la pitjor de les revenges.

Anna Lizaran com dèiem està espectacular en tots els registres i a Sol Picó se li han de reconèixer tots els mèrits. Com a ballarina i coreògrafa a hores d’ara ningú pot negar la seva qualitat, però aquí s’atreveix amb la interpretació, i se’n surt prou bé. El tercer element, entre totes dues a l’escenari i també al ring és Francesca Piñon que es desdobla en diversos personatges i resulta un contrapunt perfecte entre aquests dos pesos pesats.

Per acabar d’arrodonir aquest exquisit muntatge, Belbel ha comptat amb una escenografia elegant, original i molt efectiva de Max Glaenzel que, muntada per desaparèixer, evoca l’essència d’aquest text: la vida sempre et recorda d’on vens.