(Publicat a “El Punt” el 20-Des-09)
Podem extreure més conclusions del 13-D? Quina solidesa tenen les crítiques formulades? Aquest article respon que “si” i que “poca”, i exposa que s’ha passat per alt l’extraordinària potència de la combinació de (manca de) suport institucional, participació i vots afirmatius que s’ha produït. No cal dir que la resposta definitiva només la donaria un referèndum vinculant però, mentrestant, el que ha ocorregut és massa important com per no intentar treure’n les màximes conclusions possibles.
La participació en 6 dels darrers referèndums d’independència plantejats a Europa ha oscil•lat entre el 80% i el 87%, amb un promig del 84%. Si la participació a un referèndum depèn de les repercussions que el tema a debat comporta per als votants, llavors, si a un referèndum tothom es sentirà obligat a participar, és al de la independència del propi país. En general, cap tema serà més transcendent ni despertarà més passions.
Des d’aquesta òptica, resulta incomprensible com alguns articulistes poden passar per alt el fet de que el 13-D no era vinculant a l’hora de jutjar-ne la participació, a banda de que estiguin intentant acontentar a la ma que els hi dona de menjar. A no ser que considerin els catalans definitivament discapacitats i, per tant, incapaços de comprendre allò que és rellevant i important per al seu futur, crec que és diàfan que, si el referèndum fos vinculant, la participació estaria als volts del 80-87%.
Una segona crítica ha sigut l’aparició de discrepàncies públiques entre algunes de les figures clau de la consulta. Fruit de l’origen d’aquest procés, col•lectiu i popular, sense directrius, morrions imposats, ni consignes de compliment obligatori, em sembla gairebé inevitable que personatges diferents tinguin idees diferents de quin ha de ser el proper pas. En qualsevol cas, això no té cap importància perquè el 13-D no és propietat de cap persona concreta, sinó dels milers de catalanes i catalans que hi ha dedicat ingents quantitats de temps i recursos. Pel mateix motiu, ningú pot apropiar-se’n ni disminuir-ne el valor d’afirmació de la voluntat d’esser. El procés ha nascut del poble de Catalunya, pertany al poble de Catalunya, només necessita al poble de Catalunya per a continuar i continuarà mentre, i fins a on, el poble de Catalunya ho vulgui, independentment de qualsevol personatge concret. Quina altra causa ha mobilitzat recentment tanta gent amb tanta intensitat a cap altre país europeu?
La comunitat internacional va establir com a condicions per a validar el referèndum d’independència de Montenegro un 50% de participació i, dins dels votants, un mínim del 55% de “si”. Dels que no han votat el 13-D només en podem dir que no han votat, però dels que han votat, si que sabem molt bé que han dit. Els vots del “si” han representat un 26% sobre el total del cens (27*95). Suposant que tots aquests vots es repetissin en un referèndum vinculant que tingués una participació del 84%, assegurarien un 31% de vots afirmatius al referèndum (26/84) i faltaria només un 24% addicional de votants per al “si”. Això vol dir que, sobre el total de persones que ara no han votat però votaria a un referèndum vinculant, caldria que votés afirmativament un 35% (24/(100-31)). O, més planerament, només caldria 1 vot de cada 3 dels que no han votat ara per la victòria del “si”.
Finalment, s’ha dit que els resultats són esbiaixats perquè s’ha consultat preferentment poblacions a on el sentiment de normalitat nacional està més arrelat. Però tampoc poden trobar refugi aquí els nacionalistes espanyols. Sense poder entrar en detalls, si tenim en compte les participacions i resultats a les dues úniques comarques a on es pot dir que ha votat tothom, Osona i Pla de l’Estany, i ho combinem amb la recent enquesta de la UOC sobre la independència, com a única referència vàlida per a l’extrapolació al conjunt del país, s’obtenen uns resultats del “si” lleugerament millors que els del 13-D (això es deu al fet de que, tenint en compte els resultats de la UOC, penalitza molt més el nombre absolut de “si” la manca de participació que no les variacions de tendències de vot entre les diferents vegueries).
Com deia al principi, la única manera de saber totes les respostes seria fer un referèndum vinculant. Mentre no el fem, però, el 13-D ens diu que, si volem, tenim la independència a l’abast de la ma. Només ens cal 1 de cada 3 dels que ara no hi han sigut.
