Si algú està interessat en saber com evolucionen les audiències dels diferents mitjans digitals catalans, els recomano que entrin a partir del dia 10 de cada mes a la secció ‘Mitjans digitals en català‘ del web de l’OJD per conèixer amb tot detall les dades d’audiència del mes anterior. Recordem que OJD-Nielsen és l’únic auditor d’audiències digitals homologat per la Secretaria de Mitjans de la Generalitat de Catalunya. El cas és que, a excepció d’Escacc (darrer article), Comunicació21 (darrer article), o fins i tot l’Ara.cat (darrer article), la majoria de digitals catalans parla només d’audiències de manera interessada, o només a partir de les dades pròpies sense contextualitzar amb la resta de mitjans.
És el cas de Vilaweb, per exemple, que en tot aquest 2012 només en dues ocasions ha fet notícia per parlar de les audiències, les del febrer i les del setembre, que casualment han estat -de moment- els dos únics mesos d’aquest any 2012 en que aquest digital ha estat per sobre d’El Punt-Avui. A més, en cap dels articles fa cap menció a les dades de visitants ni de pàgines vistes, on les dades no li són tan favorables.
Pel que fa Nació Digital, passa una mica el mateix, que parla de l’audiència quan més li convé, com ara la d’aquest passat mes de juliol, que va ser l’únic mes de l’any en que va estar per sobre d’El Punt-Avui i Vilaweb, gràcies segurament a la gran tasca comunicativa que van realitzar amb el seguiments dels incendis de l’estiu. Però després, ja no n’han tornat a parlar més.
El directe!cat, n’ha fet unes quantes notícies al llarg de l’any. En alguns casos per interès propi (audiències de març, abril, maig i juliol), però també s’ha referit a les audiències per comparar-ho amb el repartiment de les subvencions de comunicació de la Generalitat, com al seu dia també va fer Racó Català (veure article).
Amb el digital de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el 324.cat, passa una cosa diferent. Parla de les audiències cada mes, però ho fa de manera endogàmica parlant només del seu propi web i de la resta de webs de la casa, de manera que és impossible contrastar aquestes dades i comparar-les amb la resta de mitjans digitals per saber si són realment bones o dolentes (audiències de setembre).
Altres digitals en parlen poc sovint, com El Punt Avui (el darrer article és de febrer de 2012) o l’E-notícies (el darrer article és del juny de 2011). En el cas d’El Singular Digital, també en va fer un article per referir-se a la seva audiència del passat mes de setembre, però ho va fer a partir de les seves pròpies dades extretes de Google Analytics, i no de l’OJD, d’on va sortir-ne voluntàriament el novembre de 2009.
Així doncs, sembla que els mitjans digitals parlen, majoritàriament, de les audiències digitals de manera bastant partidista, i amb poc anàlisis i valoració de les xifres, ja que en el millor dels casos, tan sols s’exposen i se’n comenta l’augment o disminució respecte el mes anterior i prou. D’aquesta manera, el públic menys habituat li resulta difícil disposar de dades objectives i d’interpretacions clares sobre quins mitjans tenen més audiència i quins menys. I de la mateixa manera que passa quan es donen les audiències de les emissores de ràdio, on totes són capaces de mostrar-se líders a la seva manera, amb els mitjans digitals també s’està començant a crear aquesta tendència.
Però com que no tot és només qüestió de xifres, en el proper article explicaré algunes coses que fan diferents mitjans digitals per tal de fer créixer aquestes xifres.
Article publicat al blog de l'ESCACC el passat 8 de novembre de 2012
