Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

República catalana versus dret de conquesta

Més  que  mai, ara  toca  defensar  i consolidar  la  República  catalana. Una república votada, referendada  per  tres  vegades , les eleccions  de 27  de setembre  de 2015 , el rèferèndum […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 30/10/2017

Més  que  mai, ara  toca  defensar  i consolidar  la  República  catalana. Una república votada, referendada  per  tres  vegades , les eleccions  de 27  de setembre  de 2015 , el rèferèndum de l’1  d’octubre de  2017  i la darrera  votació  de la proclamació de la Republica  al  Parlament el 27  d’octubre de  2017.  Ara  ha arribar  el  moment  de defensar  la  democràcia  de  debò, és  a  dir,  d’optar  per la legalitat majoritàra  del poble  català  que  vol un nou  país  en forma de  república,  o  bé, com en el segle  XVII , XVIII  o  al 1939, acceptar  -submissament- el dret  de  conquesta  per  part de l’imperialisme aristocràtic, superb i  antiliberal (la monarquia absolutista)  dels  castellans.

Ara entrem  en un periòde  dur  i complicat, però cal  recordar  que, el catalans,  sempre  ho hem tingut difícil. Entrem  en aquesta  fase d´aplicació  del 155 ( això no deixa de ser una excusa de mal  pagador) per  aplicar,tàcitament,   l’estat d’excepció  o, si cal, l’estat de  setge. De fet, en aquests  moments  els  catalans  no podem  fer absolutament  res sense  el permís  del  PP, del PSOE i de les plutocràcies  extractives   castellanes, amb  seu al palc del  Reial Madrid. El procés d’involució política  és  total, la democràcia  ha esdevingut  un autèntic  « ginyol » teledirigit des de la capital imperial  madrilenya. Un exemple  de  tot això  el  tenim en els  canvis  polítics, en els canvis legislatius a corre-cuita per  sabotejar  les empreses  catalanes ( cal recordar  que les  empreses no  han marxat lliurement, han estat amenaçades pel govern espanyol).Hem  entrat  en uns temps  terribles d’arrogància  i visceralitat  contra  tot el que  faci  referència  a Catalunya  i la nostra  estimanada  llengua. Ara  es  farà efectiva  més que  mai – a través  de lleis  i  decrets  manipulats de  forma  malèlova-  la  discriminació  brutal de la llengua  catalana,no només a l’escola, sinó  en tots  els àmbits de la vida  d’una persona . A més,  penso, crec  que  les  zones  amb més consciència  nacional  i amb un ús social més destacat de la llengua catalana  seran  els llocs  més  marginats, discriminats  i reprimits ( tal com va passar  l´1  d’octubre  passat). Per  altra  banda  cal tenir  en compte  que  aquesta  gent  tan  ufana  i  tan superba  -procedent  de l`altiplà  castellà-  no tenen  paraula, són uns mentiders  compulsius. Recordeu  fa uns anys   la quantitat de  vegades  que haviem escoltat  que en absèncai  de violència tot era possible  i es podia  parlar de tot. Són gent  que  viu de les impostures  històriques, de les lleis  de « l`embut » aplicades  amb  “sang i  foc”. 

No hi   dubte que  hem  d’avançar i   consolidar  -per  sentit comú, legitimitat  històrica justícia  social  i dret  a la supervivència- una República  catalana  que  vol ser un país  modern, molt  més net, molt més  just, molt més lliure  i molt més  eficient. Catalunya, de cap de les maneres,  és  una sucursal  ni pot ser  governada  com una colònia.Europa  sembla que  això  encara  no  ho entèn : hem d’explicar-nos molt  millor. La  diplomàcia  sempre  és  quelcom molt complicat. Hem d’explicar, amb pèls  i senyals, que Castella/ Espanya  és  un país  que  viu  en un  frau  polític  permanent  i  que   sempre  pretén humiliar els  catalans (en altres époques exterminar-los). Doncs bé, l’aplicació d’aquest article  155  de la CE  és  un exemple  d’estafa  polític  imonumental  i d’amenaça extrema, inclosa  la  violència  física, contra  el poble  català  que  vol decidir  el seu  esdevenidor  col•lectiu. Europa,  el món civilitzat  i tots  els  ciutadans  dignes  i  de bona  voluntat d’arreu del planeta no poden  permetre, no poden tolerar  una barbaritat tan   brutal, un assetejament  -amb nocturnitat  i traïdoria- ordit  pel  govern espanyol, contra el legítim govern de  Catalunya, cosa  que no s’havia  vist  mai  a Europa  en els darrers  temps.