Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Passat, Present i Futur

                                              Passat, present i futur Tinc 75 anys (1936), això vol dir , que soc com molta gent , afectat directe de les conseqüències de la guerra i del franquisme, […]

Màrius Viella
Màrius Viella 18/05/2011

                                              Passat, present i futur
Tinc 75 anys (1936), això vol dir , que soc com molta gent , afectat directe de les conseqüències de la guerra i del franquisme,  i en aquests moments tant difícils per molta gent , i que el futur no es massa encisador, intentaré fer una superficial revisió , de la transformació de la meva Ciutat , La Bisbal d’Empordà , des del meu record, que comença quan vaig començar d’anar a l’escola , ( estudi ) als cinc anys, a les “Escuelas Nacionales”, del carrer Coll i Vehi encara presents en aquests moments , però amb funcions diferents. En aquest centre d’ensenyament, els estudis generals basics , eren gratuïts, entre ells el càlcul mental i la “Urbanitat”, assignatures desaparegudes amb  la democràcia;  però les hores de “conferencia “ , i els estudis especials , es tenien de pagar ; o sia, que la sisena hora d’ara era pagant, “conferencia”, que molts pares amb possibilitats econòmiques , deixaven els fills una o dues hores mes a l’escola , per diverses raons , com ser controlats , i l’aprofitament de un temps, que al carrer no donava res.
 Als 14 anys vaig entrar a treballar a la ceràmica Sabater , fen 12 hores cada dia de dilluns a divendres, (de 8 a12- de 2 a 6 i de 2/4 de 7 a 2/4 d’11), i 8 els dissabtes; a La Bisbal hi havia ,un mínim de set fabriques  de ceràmica al començament de la dècada del 1950 :Terracota , Coromines, La Tassa ,La Catalana Can Farrero, L’estrella, amb un mínim de trenta persones a cada fabrica, mes els administratius, i alguna amb cinquanta  ; també hi havia 3 fabriques de terrissa: Can Pega ,( antic Serradell fabricant de les rajoles que es varen substituir de les voltes , quan es va remodelar ja fa uns anys,), can Salamó i can Puigdemont ; també hi havia 4 fabriques de taps i una d’aglomerat, aquesta al costat de l’estació del tren a l’Aigüeta, fins al passeig Marimon Asprer ; els tapers eren Darnaculleta , Nadal , Llenas i Formatger ; també hi havia dues fàbriques del sector tèxtil de confecció: Confeccions Albert ( can Callol) , i la fàbrica de punt, can Serrats; també hi havia tres empreses de construcció prou importants , com can Savalls , can Rasos i en Casamajor ; de barbers , hi havia : en Matas, en Carreras, en Vila , en Gironella , en Payet; en Sacundo i un altre Carreras a la Plaça Major i en Vinyet , que encara funciona amb el net en aquests moments; de carnissers , hi havia en Trill, “el Gambo”, en Morato , “ el cabrit”, en Fita , en Freixes,  en Mulá i en Barceló ; també hi havia dos menuderies: en Carré  i en Figueres;  també hi havia tres ferrers, en Torrent , en Gumvert i en Reixac; també hi havia quatre carreters , l’Alzina , en Pagès ,el carreter nou i en Figueres; també hi havia tres ferrers de tall, l’Huguet , en Font i en Vidal.
De cafès amb el seu corresponent servei de cambrers, on la burgesia industrial cada vespre es reunia per fer la seva tertúlia , i la burgesia comercial , ho feia a les tardes, desprès de dinar; n’hi havia tres , can Peracaula ,( cal Pastisser ), can Candeler i can Met ,( Cafè les Delícies), que també tenia sala de ball a part del cafè , on tots els festius i totes les celebracions , es produïen en aquest local conegut arreu; també hi havia dos cinemes , l’Olimpia i el Mundial , ara reformat , com també l’Olimpia en un supermercat, igual que a can Met ,( Cafè Les Delícies); de farmàcies , s’ha augmentat d’una per part de la Viuda Siurana , ara Piera (dues), a mes de  ,Puigverd i Figa ; de flequers , hi havia en Maresma (Vinyals), en Torrent, la Trini ,en Ricard, en Rodà, ( que encara existeix), en Soler, en Matacas i en Roldos;  de confiters , hi havia en Font , en Sans , en Roure , can Dumingu Sabater i can Fina; hi havia cadirers, rellotgers , espardenyers; sis perruqueries; tres basters, en Simplici, en Rubau i el que fou últimament  can Sayols; tres manescals, en Figueres , en Massaneda i en Condom, i un “sanador”, en Massanas; quatre metxes , en Campillo , la Casaponsa , en Sors i en Molinas ; també hi havia sastres i modistes, amb el seu personal per fer la feina, que de manera artesanal i a mida , es confeccionava la roba de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, que es lluïa en tots els esdeveniments festius durant tot l’any, vestits  i abrics, pulcritud que el progrés a distorsionat; també hi havia fusters i ebenistes, en Matarrodona , en Pasqual en Pales i en Palet, que a part de fer vestiments , portes i finestres , també feien mobles a mida , com era habitual , per les parelles que volien formar una família mitjançant el casament, com a mínim el llit i les tauletes ; també hi havia cuineres particulars de gran renom i vàlua , que es dedicaven anar a cuinar per grans esdeveniments , com casaments i festa majors , a cases particulars de posició econòmica solvent, quan eren requerides ; també existia el sector considerat en aquests moments discriminat, com “les minyones “, (ara servei domèstic ) , que estava subjecta a la família (que la pagava malament) , durant les 24 hores del dia ; també hi havia una part molt important  de famílies , que cada any mataven el porc, i persones que es dedicaven a la neteja de  les tripes i es budells per la elaboració dels embotits; (bugaderes).
Excepte els festius , diàriament es feia mercat  a la Plaça Major , que tots els hortolans , que eren sis o set , algunes pageses , junt amb les gallinaires i els tripaires ,(menuders), omplien la plaça cada dia al mati fins al migdia. El progrés a portat , a tots els hortolans , a vendre les seves propietats , per potenciar l’especulació del sol i de l’habitatge, amb el resultat , en aquests moments, (any 2011, de 700.000 aturats a Catalunya, i 5.000.000 a l’estat espanyol)
Quan jo anava a l’escola , recordo que es parlava de que La Bisbal tenia entre els set i vuit mil habitants,; ningú estava en atur , perquè si no es  treballava , no es cobrava , nomes els paletes , quan plovia , i tenien la feina al carrer, que els empresaris , sempre procuraven tenir una obra a la reserva que permetés treballar a sopluig en cas de pluja.
Les gavarres , estaven farcides de gent treballant, fent carbó  i feixines de llenya per els flequers i terrissers , i estelles i rebasses per la ceràmica del vidriat, això comportava feina per traginar els anomenats  “carrioters”; ( transport en carro).
Els comerços , tots de caire familiar els permetia viure sense angoixa ; hi havia petits pagesos , que amb molt de sacrifici i esforç vivien del seu treball ; els que ho tenien mes difícil eren els obrers de les fabriques de ceràmica ,que si no feien hores extres , el sou era molt petit , i el de les dones , encara mes ; però a mesura que el temps va transcórrer , el progrés va posar les coses al seu lloc , tot i que jo penso que també es culpa del progrés , el que ara la societat , tingui tants problemes per sobreviure;.
En aquests moments que estic fent aquesta reflexió, a La Bisbal d’Empordà , no queda cap fabrica de ceràmica de les que soc esmentat , tampoc terrissers , ni basters ; o sia que no queda res de tot allò que tants anys va donar vida a la Ciutat i als seus habitants ; tot a passat a mans de grans supermercats , i de gent vinguts de fora , fent augmentar la població fins prop dels deu i onze mil habitants.
 L’eslògan que es vol atribuir a La Bisbal, es “La Bisbal d’Empordà , Capital de la Ceràmica”; port ser que ho sigui, però no de la ceràmica que tanta feina va donar als bisbalencs , i que tanta vida els va restar, amb l’explotació obrera , fen-nos treballar 12 hores cada dia , i ben “contents”; la ceràmica que ara es manipula a La Bisbal , no te res a veure amb la que faig referència ; ara es de caprici , de decoració de manipulació d’interiors , de lluentor ,i això nomes te futur , si la butxaca dels turistes va ben proveïda de recursos , que no facin falta per el dia de dema . Son moltes les llars , dipòsits i magatzems d’arreu del mon , que estan revestits amb ceràmica de La Bisbal i es una llàstima , que les persones responsables de les politiques de desenvolupament , que tenien la oportunitat i en certa manera la obligació de vetllar ,per el futur d’aquest sector , deixessin caure de forma tant radical l’economia d’un sector tant important.
En aquests moments , tenim onze supermercats ,i tres Basars Xinesos ,que han absorbit la activitat comercial i la econòmica de la Ciutat , amb l’agreujant , de que els beneficis , no s’inverteixen a La Bisbal , com quan els petits comerciants que he fet referència , cadascun invertia per els fills , i per el seu futur ; a tot aquesta incoherència , i podem afegir , el consum dels immigrants , que no hi ha ningú , que consumeixi cap producte de les botigues autòctones de La Bisbal, i els diners que guanyen i estalvien , els envien als seus respectius països.
Manquen 10 dies , per les eleccions Municipals a Catalunya , i fa prop de cinc mesos  que foren les del Parlament , i que CIU a recuperat la cadira de la Generalitat , que el Sr. Jordi Pujol va ocupar durant prop de vint-i-cinc anys, els  primers de la democràcia en aquest país , durant els quals es va preocupar mes per portar empreses multinacionals a Catalunya , que no pas obrir mercats arreu del mon, per els productes Catalans , afavorint d’aquesta manera la pèrdua de poder , del comerç i la industria catalana i de la seva economia., en favor de la banca , que ara en aquests moments fa trontollar l’estabilitat mundial a conseqüència de la gran especulació immobiliària , que el capitalisme a provocat, paralitzant tots els sectors , que generava riquesa per el sosteniment de la societat.
Crec que tothom entendrà , que la meva preocupació , no es per el meu futur , quan ja tinc 75 anys ; la meva preocupació , i es la que tindria de ser de tos els governants i dels que en depèn el futur , es per les futures generacions , a partir dels joves que en aquests moments han acabat els estudis , i no tenen feina , i estan obligats a cercar vida en altres indrets del planeta .
Màrius Viella    La Bisbal d’Empordà   18-5-2011        T/. 972640762.