En el tercer i últim fascicle de l'anàlisi sobre la situació de la política catalana després de l'acord per la investidura, els fixarem en el paper dels partits a l'oposició. I abans que res, sobta el 'fora de joc' en què encara estan immersos tots els partits. Començant per Catalunya Sí que es Pot, que ja es veia sent primera força del país al març aprofitant la hipotètica desfeta independentista i ara torna a estar en terra de ningú i només a l'espera d'una carambola a Madrid perquè el seu gran 'estandard de batalla', el referèndum acordat, tingui algun sentit.
Fa un any Iniciativa va escollir continuar amb la 'puta i la Ramoneta' amb l'Estat, així que ara depenen totalment de l'escenari a Madrid. I, per acaparar mínima centralitat política, totes les esperances passen perquè o bé a Pedro Sánchez se li giri el cervell i impulsi un referèndum vinculant a Catalunya, o bé es repeteixin les eleccions -un escenari més plausible però encara no evident. Sabedors que han quedat en mal lloc, es resignen a la nova situació i intenten no despenjar-se dels moviments de les formacions independentistes. Si no, per què han acceptat formar part de la comissió del procés constituent al Parlament?
Per assegurar la presència de la confluència Podemos-ICV, no serà una comissió legislativa, sinó d'estudi,i la menció a la 'transició nacional' també ha caigut. Sigui com sigui, si com diu Lluís Rabell el que pretenen els independentistes és propi de 'somiatruites', per què hi són? És evident, pel 'no sigui cas que surti bé' i per si han de fer un gir ràpid en cas de govern PP-PSOE, o el que seria pitjor, PSOE-Podemos-C's sense referèndum.CSQEP està en terra de ningú i sense projecte propi de nou.
Pel que fa el PSC, ja gairebé no pot baixar més. L'acord in extremis per la investidura no afecta la seva posició. Estan situats a l'esquerra clarament unionista, i com a mínim els últims mesos els ha servit per consolidar-se en aquesta posició i que algú es pugui identificar amb ells. És per això que després de tant esforç, seria incoherent signar ara un referèndum per a Catalunya. Provocaria un nou sidral a la formació tant a nivell estatal com català i, a més, els rèdits electorals de tot plegat se'ls enduria Podemos al Principat com a mínim. Un PSOE-PP també enfonsaria Iceta, però a la vegada una gestió amb mà dura de l'independentisme de Pedro Sánchez deixant en segon terme Albert Rivera, podria fer-los sumar suports.
Parlant de Rivera, com ha quedat Ciudadanos? El partit 'taronja' s'ha quedat doblement en fora de joc. Primer, perquè fins al 20-D veien els nous comicis catalans i la llista d'Arrimadas com a primera força. Segon, perquè també es veien desembarcant al Congrés dels Diputats amb 100 escons. I ni una cosa, ni l'altra. En gairebé cap combinació a Madrid tindran massa influència a l'hora de combatre el 'desafío separatista' i, a més, han quedat com una crossa del PP des del 21 de desembre. A Catalunya faran soroll, però no remenaran cireres. Si no hi ha revulsiu, el partit que havia de salvar la pàtria s'anirà fonent sense remei fins a ser residual.
I per últim, el PP no ho té tot perdut. Un avenç electoral a Catalunya potser li hagués portat una certa millora en les expectatives electorals, amb l’efecte Albiol ja a ple rendiment i després de la baixada de Ciudadanos. No obstant, la investidura de Puigdemont vol dir que el procés continua, així que ara poden continuar escenificant que són els que més han combatut l’independentisme des del govern de l’Estat. De fet, no és a Catalunya on el PP decideix si les votacions els van bé o no, sinó que és a Madrid.
Així, si el PP aconsegueix ara convèncer Pedro Sánchez per un ‘pacto por España’, Rajoy encara quedarà com un gran estadista i veurà el seu suport augmentat. Si socialistes i podemites s’entenen i impulsen un referèndum o són més tous amb el procés, també poden arrossegar suports. Ara bé, si tot va a eleccions, els nous partits poden créixer després que l’electorat vegi la incompetencia del bipartidisme, així que aquest seria el pitjor escenari pel PP.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
