No deixa de ser un assumpte controvertit la relació que guarden les ordenances municipals i el principi de legalitat. Actualment, resultaria necessari crear una mena de cànon, un cànon que parteixi d'una constatació que, poc o molt, és important ressaltar: les Ordenances municipals que s'aproven pels ajuntaments que afecten a drets fonamentals poden ser aprovades sense necessitat d'una llei (Estatal o Autonòmica) que l'autoritzi expressament, sens perjudici de l'empara que se'n pugui derivar posteriorment en seu administrativa i/o judicial.
Hom pot estar d'acord que les Ordenances municipals no són un simple desenvolupament reglamentari en tant que no es produeix la dialèctica pròpia entre la Llei i el Reglament en sentit estricte. Per tant, les Ordenances estan habilitades per regular aspectes (espais) que la llei no ha ocupat, de moment.
Aquestes afirmacions, poden trobar les seves primeres modulacions i matisos en el procediment sancionador, és a dir, quan l'Administració exerceix la seva potestat sancionadora, és necessari que l'instrument legal habiliti i autoritzi l'Adminitració Local per incloure un catàleg d'infraccions i sancions encotillant d'alguna manera el camp material d'actuació de la Corporació Local i establint límits a la mateixa.
La pregunta de fons que ens hem de formular és: Per què i com es justifica aquesta posició singular – i privilegiada- de la Ordenança municipal a l'hora d'inserir-se a l'Ordenament Jurídic?
Modestament, crec que la resposta hem de ser capaços de trobar-la en l'autonomia local i el principi d'integració democràtica dels municipis. Ambues idees són les que permeten a l'Administració Local a poder intervenir en aquells assumptes que l'afecten de tal manera que disposin d'un espai i instruments polítics suficient per a poder oferir als ciutadans unes mostres d'identitat i incidència suficients que permetin als electors reconèixer el contingut de la oferta que els va moure a optar per una proposta política amb exclusió de totes les altres. La competència atribuïda a un ens local és la identificació, per part del legislador, d'un “interès local”.
En conclusió, els Ajuntaments catalans haurien de perdre la por i el respecte a “legislar”, és a dir, els ciutadans entenen l'Administració Local com aquella més propera a les seves necessitats, estan perfectament detallades les diferents competències locals i no s'ha de tenir por a posar “negre sobre blanc” els projectes que han captivat els sufragis dels electors i que, en conseqüència, han establert unes majories en detriment d'unes altres.
