Les bessones. Un conte (no) de Nadal

Temps era temps dues germanes van perdre la seva mare. Desvalgudes es van trovar que, en quedar òrfenes dues malvades tietes van decidir separar-les per sempre més. Ambdúes tietes les volien per a treure’n profit, però no les estimàven. El fet de repartir-se-les ja n’era un indici clar. Les dues van patir els efectes de no viure juntes i, a més, els efectes de no tenir l’amor d’unamare i sofrir en canvi el tracte de les respectives madrastres. La seva sort va ser diversa. Una obtingué una llibertat que l’altra, la que va anar al sud, li va costar molt d’aconseguir. Però el preu que va pagar va ser la seva pròpia anul•lació com a germana diferenciada de la resta. Es podria pensar que va tenir sort, però perdre els origens noés mai bo. Va haver de renunciar a la llengua amb la que va escoltar les cançons que sa mare li cantava en el bressol estant. Sí que va poder, sempre, vestir-se dels colors de la seva mare, però només per Festes. La resta dels dies li ho prohibien veladament. “No vulguis ser diferent, no facis el ridícul” li deia la madrastra. Això sí, materialment res li va faltar. Rebia diners i educació com les seves germanastres. Tot a canvi de callar i d’amotllar-se a la resta de la familia. Tot a canvi d’anul•lar la seva personalitat. L’altra no aconseguí la llibertat més que a estones curtes. Es veia arrossegada per la mala organització de la familia que se l’havia quedat. El mal caràcter de la madrastra, la violència amb la que la tractava no era diferent de la que patien les seves germanastres. Diferent no,peròsí que sovint era pitjor. A més l’economia familiar va anar en contra seu i li tocava treballar per a ella a més d’haver d’ajudar amb un sobreesforç els demés. Potser per això el seu caràcteres va fer més fort i va negar-se sempre a quedar assimiliada en aquella familia que més que estimar-la l’explotava. I aquesta fortalesa de caràcer va ser, potser, la que li permeté de conservar les lletres en la seva llegua materna malgrat totes les prohibicions patides; potser totes les penúries sofertes en pròpia pell la van fer més forta i va lluitar sempre per la seva llibertat, tant en temps d’opressió com quan aquesta es relaxava una mica. I la història encara no ha acabat. Potser algún dia, proper, quan la forta aconsegueixi per si el seu alliberament, la seva germana del nord seguirà les seves passes.