La geoeconomia a favor nostre.

Geoeconomia, una ciència natural L’actuació humana artificial acaba per sortir malament El cost per enlairar Madrid en contraposició a Barcelona acaba sent inassumible econòmicament parlant La democràcia ràpidament va començar a voler ensorrar Barcelona, catalunya i tot l’eix mediterrani per potenciar el centre Madrid i l’oligarquia allà instal·lada. Diners públics afavorint inversió privada. Fira, aeroport, telecomunicacions han estat exemples de centralització des del minut zero de la falsa descentralització. Fem un petit resum. Espanya i el seu govern ha afavorit sense embuts Barajas i ho ha fet, fins i tot, impedint per conveni i contracte volar a Barcelona des de moltes destinacions internacionals. Les multinacionals aprecien que els seus directius puguin volar sense escales. Entre altres coses el temps val diners. Ifema, amb diners públics i només públics van començar una guerra oberta contra Fira de Barcelona. La guerra va ser bruta i brutal. Dumping en els preus, tant pels expositors com pels visitants fins arribar a donar un nombre il·limitat d’invitacions per estand. Duplicitat de salons pressionant la federació internacional de fires i salons per tal d’obtindre l’acreditació de Saló Internacional en detriment dels fets a Barcelona des de décades abans. Seguim. Centralització de les telecomunicacions aprofitant l’antiga CTNE abans de privatitzar-la com la coneixem avui : Telefonica. Tots els dissenys, ofertes, etc es decideixen a Madrid ben a prop del BOE. Repetim, desplaçar-se costa diners i les empreses es van instal·lar al costat com bolets. I el mateix podríem dir pel que afecta a telecomunicacions audiovisuals. N ‘hi ha hagut molts més que vénen a demostrar que no parlo d’una teoria sinó de fets. Ofèc del Port de Barcelona, autovies sense peatge en contraposició a les autopistes de l’eix mediterrani, manca d’inversió ferroviària fins a límits insospitats,… Però la geoeconomia és tossuda i en quan el diner públic ja no pot distorsionar la realitat tot torna a lloc. El Prat creix més que Barajas i fins i tot el supera en nombre de passatgers. Els visitants a Barcelona no paren de créixer mentre a Madrid cauen en picat. S’ha gastat els diners de tots, els nostres inclosos, per a no res. Bé, sí, per a enriquir un temps la seva oligarquia, la casta extractiva,