Dijous, 1 de desembre de 2022 - Edició 1588
La República

Internet en campanya: la coherència que legitima

article del bloc “sense treva” de Miquel Martín Gamisans Cativistes.cat, una xarxa social pròpia per Artur Mas i el seu projecte de la Casa Gran. Així d’ambiciosos presentaven les credencials […]

Col·lectiu 2014 25/01/2010

article del bloc “sense treva” de Miquel Martín Gamisans

Cativistes.cat, una xarxa social pròpia per Artur Mas i el seu projecte de la Casa Gran. Així d’ambiciosos presentaven les credencials de la campanya permanent (això de precampanya ha passat a la història) aquest dissabte els aspirants a conquerir la presidència de la Generalitat.

El war room de Barack Obama va veure-ho clar i Cris Hughes, fundador de Facebook, li va muntar MyBo, mybarackobama.com, la xarxa social del candidat demòcrata. Aquest va ser un dels revulsius clau per catapultar el senador d’Illinois fins a la Casa Blanca. Però va ser doblement efectiva perquè l’estratègia de campanya d’Obama va ser coherent en tot moment amb la seva presència a Internet. Coherent i creïble. És a dir, el principal repte de Mas i el seu equip de campanya serà encaixar la campanya i els missatges diaris del món ‘real’ a l’espai ‘virtual’. Artur Mas no pot anar per una banda i la seva xarxa social per una altra. Artur Mas haurà de conèixer de què va i què diu la seva xarxa social. En cas contrari es convertirà en un dels molts casos de polítics que tenen blocs, comptes de twitter i de Facebook que ni saben actualitzar o que visiten cada molt de temps. La impostura es paga, la xarxa no és tonta. És a dir, si cativistes vol triomfar del tot com ho va fer MyBo, Mas haurà de seguir l’estela de polítics com Ernest Benach, indubtablement el polític més immers del país en això del 2.0.

De complement a la plataforma 2.0 pròpia, Madí i Cuminal han parit tres espots de diferent graduació. La còpia del de cocacola que aporta poc més que la certificació que CiU vol tornar a ser una força central pujoliana que pesqui vot de tot arreu. El de l’enamorament que transmet un bon rotllo més aviat buit però en definitiva bon rotllo. I el bravehertià que té per missatge central ‘tots els que volem fer alguna cosa per Catalunya tenim un lloc per trobar-nos’. No cal dir que ‘trobar-nos’ té un sentit sinònim a ‘reagrupar-nos’. Espectacular realització. Abraçada emotiva. Creus de Sant Jordi, senyeres, estelades i alguna bandera negra al pla frontal. L’emoció és la que mobilitza i ja no diguem entre els entorns més activistes del nacionalisme català a qui ben segur que haurà tocat fibra. Un intent de positivitzar la campanya en contrast amb el superhooligan confidencialcat de 2006.

‘Començar il·lusiona’ encaixa amb la idea transmesa per Artur Mas a Sant Benet del Bages per fer veure que CiU ‘arriba’ i no ‘torna’ al Govern. És a dir, que volen passar pàgina als 23 anys del seu govern i traslladar que aquesta nova CiU hi arriba per primera vegada. Tot i l’intent de renovació, la realitat és tossuda i les cares visibles de CiU pel gran públic -començant per Mas i Duran- són les mateixes que el 2003. Un Artur Mas que, per cert, ja ha enterrat definitivament el notari tal i com certifica aquesta entrevista concedida a ABC.

TEMPS DIFÍCILS, GENT SERIOSA. PRESIDENT MONTILLA. El contravídeo dels socialistes suposo que deu haver estat un recurs ràpid de José Zaragoza només per ocupar un espai als mitjans de comunicació i no deixar tot el pastís informatiu per a CiU en la seva presentació de dissabte. És un vídeo de cuina exprés. Producte de videoteca. D’encadenament d’imatges i prou. Segur que el PSC i la seva potent maquinària propagandística podrà fer coses molt millors en els propers mesos.

PUIGCERCÓS 1.0. Els republicans, de moment, mantenen encara en paper i mitjançant el correu postal el seu interessant i ambiciós procés participatiu per determinar les promeses del programa electoral que pensen posar com a condició si tornen a tenir la clau de la governabilitat de Catalunya.

LAPORTA I CARRETERO. S’especula que Laporta i Carretero podrien estar ultimant una Constitució de l’Estat Català que els serviria de programa electoral i que podrien enviar a totes les llars de Catalunya en cas d’acabar de retallar els serells que els hi resten per cristal·litzar definitivament la seva probable aliança electoral. Evidentment suposaria un bon impacte en difusió si finalment aquesta especulació es convertís en realitat. Hi ha un precedent similar: Àngel Colom en les seves darreres eleccions com a candidat d’Esquerra al Parlament, el 1995, va enviar a tots els catalans amb dret a vot el ‘Contracte amb Catalunya’, un llibret amb el seu projecte polític.