Feta la primera declaració d’intencions, i parlant d’espelmes i ciris, avui ens hem desdejunat els titulars de la premsa valenciana arran de la sentència del Tribunal Suprem. Francisco (abans conegut com a Francesc) Camps titlla de “revés per al govern de Zapatero” que s’haja prohibit l’objecció a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Com sempre, barra lliure per dir-les de l’alçada d’un campanar, i algun mitjà disposat a saltar-se totes les convencions periodístiques i fer-li cova al president. Ja tindrem temps d’entrar a comentar les aventures del president amb els mitjans, als quals fa més de dos anys que no admet preguntes a les rodes de premsa, però val la pena parar compte a la sentència i al que suposa.
Des de finals del mes de juny de l’any passat, hem assistit a la que potser és la utilització més mesquina dels professionals de l’educació que es recorda. Per tal de boicotejar una matèria curricular s’ha coartat als professionals fins a punt d’envair la llibertat de càtedra, enrarint les aules amb manipulacions i una legió de traductors a l’anglès. És cert que l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania és una nova “eixida per la tangent” del govern Zapatero en no voler afrontar el problema al recte i treure la religió de l’escola, però també és cert, que això no dóna via lliure a què, seguint mandats “divins” (mai millor dit), s’atempte contra una matèria aprovada per majoria i recomenada per la UE.
De nou, el veritable govern a l’ombra, més fosc, i amb més sotanes que en l’aparença formal, fica cullerada allà on pot i el govern formal obeeix i s’inventa mil i un entrebancs per incomplir (impunement) una llei. Aquesta vegada, amb el pretext de l’anglès, s’ha intentat enfosquir de nou les matèries curriculars a les escoles valencianes com ja es va fer fa uns anys amb els autors nascuts a Catalunya i les Illes als llibres de literatura catalana. La justícia, en el que supose que diran que també és un revés al Govern Central, va donar la raó a aquells que explicaven que enlloc de les lleis d’educació parlava de l’obligatorietat d’impartir en anglès una matèria. Una vegada més, una ordre de la Conselleria d’Educació, passava per davant dels dissenys dels programes de cada centre, que tants i tants mesos ocupen als professionals.
Potser, caldria que més d’un (i de dos, i de tres) centenars de milers de votants feren un cop de cap, perquè a la Plaça de Manises, ja fa molts anys que manen uns amb majoria absoluta i altres que no els ha votat ni déu (bé, déu potser sí), sense tenir a bé de complir les lleis humanes (les divines per suposat). Per a mostra un botó: a València no hi ha hagut cap creuament d’autobus laïcs i religiosos com sí que l’ha hagut a Barcelona. No és perquè no hi haja un moviment laïc clar a València, que hi ha i es va visualitzar ben clarament en la campanya “jo no t’espere” arran de la visita del Papa al cap i casal, és que l’expedient de petició de publicitat dels autobusos urbans de València s’ha “perdut”. On? Hi ha dos possibilitats. A l’Ajuntament o a l’Arquebisbat. S’admeten apostes.
