Dilluns, 24 de Febrer de 2020 - Edició 578
La República

Gaudiu el melodrama espanyol de sèrie B amb crispetes!

“Fútbol con fatatas!”, deia el gran comentarista esportiu Andrés Montes. Si, com afirmava ell, el futbol va acompanyat amb patates, el cinema indissociablement es relaciona amb les crispetes. Sobretot, els […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 06/02/2016

“Fútbol con fatatas!”, deia el gran comentarista esportiu Andrés Montes. Si, com afirmava ell, el futbol va acompanyat amb patates, el cinema indissociablement es relaciona amb les crispetes. Sobretot, els 'blockbusters', les pel·lícules taquilleres de multicines tan profundes com un bassal. Doncs bé, la política catalana en va protagonitzar un la tardor passada, un film llarg com un dia sense pa i esgotador com pocs. Gran part d'intriga i suspens, el llargmetratge va tenir també dosis de dramatisme i comèdia, però el final va ser un 'happy ending'. Encara sort. Tot i això, com que molta gent es va quedar sense ungles amb tant suspens i tot plegat va deixar-nos exhaustos, ningú vol repetir un vodevil similar.
 

Ara, però, tenim una recompensa per partida doble: d'una banda, l'independentisme comença a recollir els fruits de tants sainets que ha aguantat i el Parlament ja comença a desenvolupar, decidit, el full de ruta cap a la plena sobirania. A més, tenim una altra recompensa davant: un melodrama espanyol molt probablement de sèrie B que ens podem mirar des de la butaca del multicines. És de duració desconeguda, però podria ser que superior als tres mesos a partir d'ara. El que es coneix com una 'espanyolada', vaja.
 

I és que després que Rajoy hagi caigut en la pròpia teranyina que ha anat teixint durant quatre anys, en què ni ha dialogat ni ha pactat amb ningú, ara tothom li gira l'esquena. Així comença la pel·lícula, però la trama central seran les converses entre PSOE, Podemos i Ciudadanos. Els partits inicien ara unes negociacions impossibles en què tant Iglesias com Rivera ja s'han vetat mútuament. De fet, en campanya electoral tots tres deien que s'havia de reformar la Constitució, però ara estan molt més pendents d'un possible avenç electoral que de tirar endavant les suposades reformes que necessita l'Estat.
 

És un 'déjà-vu' del serial català post-27S, un 'remake' però dolent. A Catalunya, les aliances i la voluntat d'entesa per un projecte comú estaven clares des d'un primer dia entre Junts pel Sí i la CUP. A l'Estat, tothom odia tothom i cada partit vol marcar perfil propi per sobre de tot. Fins i tot, el PSOE i C's han anunciat que començaran reunions gairebé diàries entre els seus equips negociadors per treure quelcom conjunt. Una altra còpia barata de les converses entre els independentistes, però aquesta vegada si surten bé i s'entenen, tampoc aniran enlloc amb els 130 diputats que sumen. El trencaclosques és extremadament complicat.
 

El melodrama està servit: grans dosis de patiment, drama, sentiments -espanyols, sempre- i música -en concret, cants de sirena que no han de fer-nos distreure de la trama principal. I ara, des de la butaca, nosaltres ho hem de gaudir, que ens ho mereixem. Amb unes bones crispetes, però allunyats de la pantalla, no sigui cas que ens entrin ganes de participar-hi. Si Catalunya ja és a l'autopista de la independència, no té sentit entrar en el joc de la investidura si no és a canvi que l'Estat faciliti la plena sobirania.

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Relacionats