Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

El veritable impulsor de la V

Ni CiU, ni ERC, ni Òmnium Cultural ni l'ANC. Ni ells, ni cap altre que pugui venir al cap. Cap dels actors cabdals en el procés sobiranista és l'artífex de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 10/09/2014

Ni CiU, ni ERC, ni Òmnium Cultural ni l'ANC. Ni ells, ni cap altre que pugui venir al cap. Cap dels actors cabdals en el procés sobiranista és l'artífex de la manifestació d'aquest Onze de Setembre. I doncs, gràcies a qui centenars de milers de persones, fins i tot milions, sortiran aquest dijous a omplir els carrers de Barcelona? Com a mínim en gran part, l'impulsor de la V és Francesc de Castellví.

11 de setembre de 1714. Un dels capitans de la coronela de l'exèrcit de Barcelona cau ferit mentre la ciutat viu les últimes hores de la resistència al setge de les tropes de Felip V. Assisteix a l'últim consell de guerra de la ciutat comtal, on es decideix pactar una capitulació. Quan les muralles de Barcelona cedeixen, el soldat que queia ferit veu les seves propietats expropiades. Viu una persecució que l'obliga a fer un periple pel país, a amagar-se a Santa Maria de Vallbona i a escapolir-se d'una detenció. Onze anys després de la caiguda de la capital catalana, Francesc de Castellví s'exilia a Viena amb una única obsessió: assegurar que la brutalitat viscuda perdurés pels segles, i que els catalans de l'11 de setembre de tres-cents anys després fossin conscients de la lluita dels seus avantpassats.

El soldat amb vocació d'historiador arriba a la capital de l'Arxiducat d'Àustria després de mil peripècies havent conservat una gran quantitat de documents originals catalans del conflicte bèl·lic contra els Borbons i comença a escriure una crònica de la història de Catalunya entre els anys 1700 i el 1725, en el marc de la guerra de Successió. Aconsegueix finançament, entre d'altres de l'emperadriu del Sacre Imperi Romano-Germànic, envia cartes arreu d'Europa per recollir informació i passa els dies escrivint, escrivint i escrivint… El resultat: vint anys de feina i milers de folis deixant escrita la cruel història del Principat de principis de segle. La mort li arriba el 1757 i, tot i que l'obra està finalitzada, ningú reprèn el seu interès de publicar-la i queda oblidada durant dècades i dècades. 

Un segle llarg més tard i en plena renaixença del catalanisme polític i cultural, l'historiador Salvador Sampere i Miquel descobreix diverses còpies d'un manuscrit de milers de fulls escrites per un soldat durant el setge de Barcelona de 1714 i futur historiador: Francesc de Castellví. Sampere fa un llibre basant-se en les cròniques de Castellví amb una història trencadora. La revolució que provoca la troballa de l'obra, Narraciones Históricas, en la historiografia catalana és espectacular, i passa a ser la font cabdal de les publicacions dels autors Carles Soldevila, Santiago Albertí, Sebastià Riera i molts anys després, del novel·lista Albert Sánchez-Piñol per escriure 'Victus'.

En paraules de Josep Maria Solé i Sabaté al programa En guàrdia de Catalunya Ràdio, “Sense Castellví, la història de Catalunya seria diferent”. Així, molt probablement sense l'obra del testimoni de la caiguda de Barcelona -que es va acabar publicant el 1997- ni l'11 de setembre seria un dia tan marcat ni el 2014 seria un any tan simbòlic. De ben segur que molts centenars de milers de persones que sortiran al carrer aquesta Diada sentirien la necessitat de fer-ho. Quan el debat sobre el futur de Catalunya és tan intens, menys que mai s'ha d'oblidar el passat i honrar els herois del passat.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014