A finals de l’any passat, coincidint, més o menys per Sant Esteve, vaig tornar a tenir uns terribles dolors de ciàtica causats per una hèrnia discal operada feia uns anys que s’havia tornat a reproduir; sabia que només la cirurgia em solucionaria el problema i vaig començar un llarg periple buscant opinions al respecte, tan a serveis de salut públics com privats.
Sense entrar en masses detalls -tampoc voldria avorrir-vos- el 25 de juliol m’operaran a la privada i el proper 11 d’octubre tinc programada la primera visita amb el traumatòleg del Servei Català de Salut. Quan el traumatòleg em visiti tot estarà resolt, altrament hauria hagut d’esperar 50 setmanes per a que algú comencés a dir-me el que em passava i a saber quan temps més per donar-me una solució al meu problema.
El cost d’aquestes 50 setmanes, si hagués estat de baixa, i suposant una base de cotització de 1.045,20 € (la mínima per a enginyers), seria aproximadament de 9.798 €, i si hi sumem les 32 setmanes de llista d’espera màxima per aquests tipus d’intervencions el cost pujaria a 16.069 €. Una vergonya, si tenim present, que la primera visita que vaig tenir amb el traumatòleg de la privada em va suposar un cost de 100 €, i un temps d’espera de 1 setmana. 100 € contra 9.798 € i 1 setmana d’espera contra 50.
Actualment milers de persones a Catalunya pateixen situacions similars, amb un cost extremadament alt, tant personal com públic, com es pot veure per la magnitud de les xifres exposades.
No seria més raonable derivar-te a un traumatòleg privat si la sanitat pública no et pot atendre en un temps “digne”?. No seria això extremadament més barat?. Perquè no es fa?.
Res d’això no es fa senzillament perquè Catalunya no pot fer-ho, no té poder polític per fer-ho, ja que el nostre Parlament i les nostres competències només són per administrar allò que les lleis espanyoles han establert “para el bien común de todos los españoles”, ni més ni menys. Si ho féssim les altres comunitats s’afanyarien per presentar recursos al Tribunal Constitucional Espanyol, per evitar així desequilibris entre les regions d’Espanya. Això és el que som, una regió d’Espanya, i com a tal no podem ser diferents de les altres.
Mentrestant, com no podem fer cap altra cosa, hem d’aplicar retallades a la sanitat pública per a mirar de complir amb l’objectiu de dèficit imposat per Espanya, agreujant el problema sanitari encara més. Al meu poble (Castellbisbal), per exemple, es clausurarà el servei d’urgències durant el mes d’agost (i ja veurem si torna al setembre), i el mateix es farà a moltes poblacions d’arreu de Catalunya.
Fa unes setmanes Solidaritat Catalana per la Independència va presentar el pressupostos de l’Estat Propi que posarien fi a la situació d’espoliació fiscal que pateix Catalunya, més de 22.000 milions d’euros cada any. Amb els pressupostos de l’Estat Propi les inversions en sanitat podrien pujar en 1.500 milions d’euros; això dona per més de 15.000 visites de traumatologia cada any.
Però que ningú es preocupi, que com a bon Català que sóc, em pago la meva assegurança mèdica, i no costarà ni un euro al Servei Català de Salut Espanyol. Avui paga el Jaume.
A quina Catalunya vols viure?
Jo ho tinc clar, i tu?
