- Publicitat -
La vida dóna moltes voltes. Àngel Ros era una de les esperances del catalanisme del PSC i s’ha venut l’ànima a l’espanyolisme més dogmàtic de Ciutadans. Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, resulta que s’està convertint sense fer soroll en el búnquer del PSC, especialment defensant personalitat a la C de Catalunya. Amb un catalanisme relatiu des del punt de vista nacionalista, però sincer. I és que a alguns pot sorprendre que Núria Parlon defensi el catalanisme més que Àngel Ros. La primera parla sovint en castellà, el segon gairebé sempre en català. Però això no és una qüestió de formes, sinó de fons. I Santa Coloma de Gramenet ja va ser la primera ciutat en promoure la immersió lingüística. Per tant, menys ens hauria de sorprendre.
No és una qüestió d’origen ni d’entorns social. És una qüestió de dignitat. De principis. Mentre Àngel Ros renuncia a tot pel poder, per seguir governant a Lleida, Núria Parlon sap utilitzar els tempos. Quan es va negar a assumir la secretaria general del partit perquè la majoria de l’executiva no li deixava fer els canvis reals que tocava al partit va demostrar que tenia perfil propi. Millor esperar que donar la raó als qui la titllaven de titella. El dia que Navarro plegava jo dinava amb un amic comú dels dos. En seguida li vaig dir, pujarà la Parlón. Ell li va trucar i ella ho va desmentir. Sort que ho va fer. Els seu moment encara ha d’arribar i arribarà. És ella i no una titella.
Hi ha moltes coses a dir, i a rebatre. Parlón i jo mai no coincidiríem en moltes coses. Però li reconec coherència. No envà aquest dissabte la proposta de Govern fantasma entre PSOE i C’s va guanyar per més d’un 70% arreu de l’Estat i a Catalunya, i a Santa Coloma va guanyar el no per més d’un 70%. El seu moment arribarà, i no serà un mal moment pel PSC. De fet, el PSC serà Núria Parlón o no serà. Visc a Santa Coloma de Gramenet i n’estic convençut. Des del PSC Catalunya està millor defensada per Parlón que per Ros, per la líder de Santa Coloma de Gramenet que pel de Lleida. I aquesta reflexió no és menor. El nacionalisme l’hauria de llegir almenys dues vegades.
Núria, mai no t’he votat. Possiblement mai no et votaré. Però felicitats i enhorabona per la coherència. El catalanisme del PSC no ve ni per Àngel Ros, ni per Ernest Maragall, ni per Jordi Martí ni per Joan Ignasi Elena. Ets tu. I tan de bo ens poguem trobar en el procés constituent. Perquè coincidiríem en més coses de les que creiem. Una República catalana començant des de zero t’escau més que aquests pactes estranys que hi ha a Espanya. Comptem amb tu i amb les teves aportacions.
Bon dia tinguis. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
