Si, reconec que el titular és impactant, i que més d’un de vosaltres, amics lectors, pensarà que “m’he passat” amb aquesta rotunda afirmació, i més sent aquesta la meva primera columna a l’Indirecte. Però els que estem dins del món de la informàtica sabem que si avui la nostra llengua tan colpejada i vexada té presència en aquest àmbit, és gràcies a haver-se recolzat en el programari lliure, el que al seu torn ha arrossegat les grans multinacionals a fer el pas per oferir-nos productes i serveis en la nostra llengua, “vernacla” (tal i com se’n burlen alguns) o no.
Ara mateix estic escrivint en un ordinador amb un Windows XP que té aplicat el pegat per traduir-ne l’interfície del castellà al català mentre controlo si algú em truca per un telèfon d’última generació d’una coneguda marca finlandesa, també amb el sistema operatiu en català. De fet, hauria pogut triar qualsevol dels models d’aquest fabricant, ja que segons em van indicar l’any passat en el congrés de telefonia mòbil de Barcelona, tots els telèfons d’aquesta casa suporten (mai més ben dit?) la nostra llengua.
L’ús del verb suportar, juntament amb l’acotació que hi afegeixo al costat, no hi són debades: estic convençut que aquestes grans marques, senyeres del progrés tecnològic i capdavanteres en els seus respectius camps, no inclouen en el seu catàleg productes amb la nostra llengua per fer feliços els catalanoparlants. Per a què? total, si amb el castellà o el francès ja passen! siguem realistes (un exercici que als catalans, en qüestió d’identitat cultural, no ens ha de costar gaire fer): una gran corporació és una màquina de guanyar pistrincs, i si es pot estalviar unes traduccions i més feina venent el mateix, ho farà. Tinc entès que d’això en l’argot dels directius se’n diu “maximitzar la inversió”.
L’obligació de traduir els seus productes se l’han trobat per una altra banda, la de la competència. Microsoft té terror al Linux, el sistema operatiu lliure per excel·lència i una iniciativa emanada del poble i per al poble (Bill Gates mateix no se’n va estar de titllar-la de comunista, tot un anatema als Estats Units). Des de fa molt de temps, Linux ha estat traduït al català per voluntaris, gent que ha esmerçat temps i esforç sense demanar res a canvi per poder disposar d’un escriptori informàtic modern en la seva (nostra) llengua, i no haver d’esperar uns quants mesos o fins i tot anys com va ser en el cas del Windows 95 o 98. Fins i tot el pegat del Windows XP per a catalanitzar-lo va trigar força a estar disponible. Malgrat tot, continuem havent d’instal·lar la versió en castellà i després aplicar-hi un pegat de programari per traduir-li només una part del sistema, la interfície gràfica, però sense l’ajuda i altres elements. Una curiosa metàfora del que alguns pensen que ha de ser la supeditació d’una llengua regional a una de més -pretesament- universal…
Però Linux és diferent a Windows; podem descarregar una imatge de DVD de qualsevol distribució de primera línia com openSUSE, Fedora o Ubuntu, o recórrer als productes autòctons com Càtix o Linkat, i des del primer instant gaudirem del sistema en la nostra llengua. Perquè, sabeu quin gust dóna accedir a “l’eina de particionament” del disc i no a la “herramienta de particionamiento”*? i més quan ets administrador de sistemes o tècnic informàtic i estàs acostumat al binomi anglès-castellà.
I, com amb el català, amb més llengües. Linux i, per extensió, els aplicatius lliures, han significat per a les llengües minoritàries, oprimides i en perill d’extinció, un baló d’oxigen que els ha permès pujar a un carro -el de les noves tecnologies- en el que qui no hi sigui present, no sobreviurà al futur. Microsoft, Nokia i altres grans corporacions han notat l’alè al clatell de Linux, Android, Firefox, GIMP i altres eines que satisfan molts usuaris que parlen i escriuen en llengües menyspreades, menystingudes o prohibides.
Si el català sobreviu a llarg termini haurà estat gràcies a la capacitat d’adaptació al terreny tecnològic (la nostra és una de les llengües més vigoroses a Internet en relació al nombre de parlants), i aquesta al seu torn ha estat possible gràcies al programari lliure, que ha fet adaptar-se fins i tot i encara que sigui de retruc i parcialment, al programari propietari.
I, per cert, si bé la plataforma emprada per a aquest article és Windows (en català, com no), el paquet ofimàtic per redactar-lo ha estat OpenOffice, una magnífica suite ofimàtica multiplataforma que des de fa molt temps es troba disponible en català.
* per als qui no sapigueu el què vol dir, és el mateix però en castellà
