Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

El procés de desconnexió de la independència i la llibertat

No és seriós, ni respectuós arribar a un acord i després trencar-lo unilateralment sense cap argument creïble. Això només té un nom. Aquest és l’error garrafal que està a punt […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 22/05/2016

No és seriós, ni respectuós arribar a un acord i després trencar-lo unilateralment sense cap argument creïble. Això només té un nom. Aquest és l’error garrafal que està a punt de cometre la CUP. La formació anticapitalista ha iniciat un flirteig funàmbul amb els límits que separen el reeiximent del procés independentista i l’abisme al qual malauradament podem veure’ns arrossegats tots. Aquesta és la principal conseqüència de la derrota de Junts pel Sí a les eleccions del 27S. La tradicional suma de CiU i ERC al Parlament no es va produir en les darreres eleccions plebiscitàries per primer cop en molts anys, quan més la necessitàvem, i l’entrada en el concert de manera decisiva de la CUP fa que el govern pugui tornar a patir el síndrome del Dragon Khan del primer tripartit, però ara des del suport extern.
 

Aquest matí, la militància anticapitalista ha aprovat per gairebé sorpresa de tothom -inclosa la pròpia direcció- una esmena parcial que demana “deslliurar-se del pacte amb Junts pel Sí”. L’esmena vol “eixamplar l’independentisme per l’esquerra” i considera que el pacte amb JxSí i l’aprovació dels pressupostos que presentarà el govern condiciona aquesta tasca. El problema d'això és que la premissa és falsa, perquè la CUP perd gas a les enquestes, i el Podemos català segueix nodrint-se. A més a més, i el pitjor de tot, és l’aprovació d’un punt en el que es demana un referèndum unilateral, com a molt tard pel gener de 2017. L'acord parla de 18 mesos, no d'això. Ja fa algunes setmanes que la formació va amenaçar amb algunes conseqüències al govern si no veien manifestacions o gestos clars de ruptura amb l’Estat espanyol abans d'aquelles dates. És molt fàcil dir i aprovar tot això sense tenir idea de com es gestiona un govern que podria ser el d’un Estat, i una situació d’encadenament a un Estat que ens té escanyats econòmicament i jurídicament. L’esmena ve proposada des de l’assemblea de Sant Pere de Riudebitlles, un municipi de gairebé 2.400 habitants on sembla que els militants de la CUP d’allà tenen pressa, massa pressa.
 

Veurem com la direcció del partit tradueix això en l’estratègia política, en un moment delicat en el qual s’estan discutint uns pressupostos importants. Però aquesta nova batzegada de la CUP a la nau independentista pot tenir conseqüències devastadores. Emetre un ultimàtum d’aquesta magnitud és llençar un míssil contra el govern i contra el procés, els únics aliats (CDC i ERC) amb els que ara per ara pot comptar la CUP per tirar endavant el procés, això si realment el vol tirar endavant. No és de rebut signar un acord in extremis després de fer caure el país en una agonia prolongada durant tres mesos, fer plegar un president de la Generalitat amenaçat per la justícia espanyola (novament gairebé després de 80 anys), i precipitar una declaració (la del 9N) quan el país encara no estava del tot preparat per fer el pas definitiu. Per això es va acordar establir el termini de 18 mesos per donar un temps de marge al govern català per tenir llest l’Estat. Si de cas passat aquest termini ja s’avaluarà si s’ha avançat o no en el pacte i si el país està o no llest per fer una DUI, no abans. Es tracta de dinamitzar el procés, no de dinamitar-lo. I això ho entenen fins i tot molts dels simpatitzants de la CUP que avui han considerat un error aquesta decisió a les xarxes.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats