Dimecres, 29 de setembre de 2021 - Edició 1161
La República

El preu de ser espanyols

Les eleccions europees no són precisament les que desperten més interès. Les causes són diverses, començant pel que fet que la ciutadania percep Europa, o almenys les institucions europees, com […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 30/05/2009

Les eleccions europees no són precisament les que desperten més interès. Les causes són diverses, començant pel que fet que la ciutadania percep Europa, o almenys les institucions europees, com una realitat distant i secundària. En essència, perquè els estats retenen les competències més determinants i es resisteixen a cedir sobirania.

No obstant, quan cada dia es parla més de la necessitat d’internacionalitzar el conflicte nacional que vivim als Països Catalans, renunciar a perdre aquest fòrum seria un greu error. El debat sobre l’ampliació de la Unió Europea és una constant però gairebé sempre es pensa només en termes d’ampliació exterior. I el debat que ens interessa, especialment a nosaltres, és l’ampliació interior si de debò aspirem a ser un estat més dins la UE.

I per generar aquest debat ens cal ser presents al Parlament Europeu: hi ha altres possibilitats però no concebo renunciar a ser visibles en aquest escenari. Els catalans, com a poble, seguim sent uns grans desconeguts. Ben pocs europeus són conscients de la situació que vivim i de l’espoli que patim, una situació que no té cap parangó en cap altre estat de la UE.

Sabeu quant ha costat el pla Obama a cada nord-americà? Gairebé 3.000 dòlars (2.339 euros). Sabeu quin és el dèficit fiscal anual amb l’Estat de cada català i catalana? Gairebé 3.000 euros. És a dir, que, cada any, els catalans financem un pla Obama a Espanya, del qual a nosaltres no ens en toca ni una trista engruna. I d’això els europeus no en saben res.

Europa segueix sense reconèixer oficialment la llengua catalana. D’entrada, perquè Espanya i els seus representants s’obstinen a fer mans i mànigues per evitar-ho. Poc els importa, i no els molesta gens, que el gaèlic sigui una llengua oficial de la UE. En canvi, no poden admetre que ho sigui el català. Perquè fer-ho seria tant com reconèixer que l’estat espanyol és una realitat plural amb diverses llengües. I una d’elles, la segona en pes demogràfic i també en vitalitat, és el català. La nostra és una llengua amb un nombre de parlants i una força cultural molt superior a moltes de les llengües oficials a la UE.

I encara hi ha algú que es pregunta què hi hem d’anar a fer a Europa? Òbviament que anem a intervenir com a membres d’un projecte transnacional en formació, a parlar dels problemes de tots que cada dia més són els nostres. Però també a fer-ho amb veu pròpia, amb accent català i a dir ben alt i clar que volem ser a Europa i que exigim participar-hi amb tots els ets i uts per construir un projecte que nosaltres, més que ningú, hem defensat històricament.

Article publicat a El Punt el 16 de maig de 2009