L’alcalde de Barcelona, el socialista Jordi Hereu, ha de respondre moltes preguntes que tenen a veure amb la consulta que des de l’Ajuntament s’està duent a terme per decidir el futur de l’Avinguda Diagonal, un dels carrers més importants de la ciutat. Pel que fa la consulta en si, tot plegat s’està convertint en un circ de despropòsits. Primer de tot ens trobem amb una campanya informativa on la informació es distribueix de manera més aviat poc democràtica. Tot i que hi ha tres opcions de vot, l’opció C, que és la que vol continuar tal i com estan les coses actualment, no apareix quasi per enlloc, destacant només les opcions A i B per sobre de tot. Només cal entrar al web oficial de la consulta per adonar-se molt gràficament d’aquest petit detall. I malgrat tot, l’opció C és segons totes les enquestes, l’opció més triada pels votants amb prop d’un 70% del total. Significa això un fracàs en l’operació de l’ajuntament? Bé, de fet no hi ha cap mena de previsió, ni s’han fet declaracions especulatives prèvies des dels òrgans oficials, ni s’ha teoritzat sobre quines serien les xifres de participació que es considerarien baixes, normals o altes. Ni tampoc ho ha preguntat ningú… I malgrat tot, m’atreveixo a especular que les xifres seran molt baixes. Al ritme actual, segurament al voltant d’un 10% de participació. Així doncs, vist en prespectiva voldrà dir que les consultes independentistes estan sent un gran èxit?
I precisament parlant de consultes independentistes, com és que l’Ajuntament de Barcelona pot realitzar una consulta popular amb tota mena de recursos públics? No deia precisament el seu propi partit que això no era possible? Quin és el procés legal que ha seguit per evitar que l’estat l’hi posi traves? Com s’han gestionat les dades de l’electorat? D’on han tret aquestes dades? Crec que aquestes preguntes poden interessar moltíssim a tots els ajuntaments de Catalunya que han vist vetada qualsevol opció de col.laborar amb cap mena de recurs econòmic i logístic a les consultes independentistes que s’han celebrat en els darrers mesos arreu del territori. Si podem conèixer el procés legal que Hereu ha seguit per tal de no tenir cap obstacle, segurament molts ajuntaments podrien seguir-li els passos i fer una consulta als seus ciutadans sobre la sobirania de Catalunya de manera totalment legal. Perquè entenc que aquesta consulta sobre la Diagonal es realitza per tal de prendre una gran decisió de la manera més democràtica. Per tant, perquè Jordi Hereu no ens ho explica? Seria una gran acció en favor de la democràcia local. I si Hereu no vol, o no pot explicar-ho, potser és perquè s’està cometent alguna il.legalitat. Però sigui com sigui que es manifesti.
Ja per acabar, al final de tota aquesta aventura entra en joc allò que anomenem la ‘festa de la democràcia’ quan el poble surt al carrer per exercir el seu dret democràtic com a ciutadà i anar a votar per decidir què vol. Si n’arriba a ser de fàcil entendre el què és una consulta, o un referèndum -que és el mateix-. Però en una votació un xic particular, les meses electorals estaran disponibles al llarg de tota una setmana. Set dies seguits per anar a votar. Si realment acaba anant a votar un 10% de la població, exigirem valoracions i fins i tot dimissions. Que de moment, aquest passatemps ha costat uns quants milions d’euros als ciutadans. I amb tot plegat, de quines garanties democràtiques disposa el ciutadà quan s’adona que el sistema informàtic que s’ha utilitzat per a fer les votacions falla per tot arreu? Fins i tot el propi alcalde Jordi Hereu no va poder exercir el seu dret de vot quan es trobava davant de tota la premsa del país i va haver de fer veure que votava quan realment no ho va poder fer, quedant en la més gran de les evidències. I si ni el propi alcalde de la ciutat no ha pogut votar, com s’ho farà la gent sense cap mena de coneixement tecnològic, com ara la gent gran? I quan descobrim que fins i tot un regidor de l’ajuntament com el popular Alberto Fernández Díaz no ha pogut votar perquè algú li ha suplantat la identitat, què hem de pensar? Com sabem que algú no ha votat per nosaltres? Com sabrem que les xifres que es donin al final de la votació siguin autèntiques? Qui ho verificarà?
No se si tot plegat acabarà passant factura electoral a Hereu i a tot el seu partit en les eleccions municipals que se celebren d’aquí un any. Jo només demano que qui tingui l’autoritat per fer-ho, ja siguin els regidors de l’oposició, ja siguin periodistes, que siusplau mirin d’esbinar alguns dels dubtes que plantejo. Crec que molta més gent de Catalunya vol una mica més d’informació, perquè la democràcia està sempre per sobre de tot.
